- La patronal manté que la jornada i el temps de treball s’han de tractar via negociació col·lectiva i diàleg social bipartit.
- Aquesta mesura suposaria un increment salarial directe dels treballadors a temps parcial, noves contractacions de personal per cobrir les hores perdudes o la implementació d’hores extres més freqüents.
Foment del Treball planteja el seu rebuig a la reducció de la jornada laboral mitjançant una llei, ja que nombrosos convenis col·lectius ja han establert jornades inferiors a les 40 hores setmanals, en la línia del que ha defensat CEOE. La jornada laboral ha de ser un punt d’acord en la negociació col·lectiva, on es considerin les particularitats i necessitats de cada sector.
Espanya ja compta amb una jornada màxima dins dels estàndards europeus, i l’experiència de la negociació col·lectiva ha demostrat ser eficaç per ajustar-la de manera flexible. Actualment, la jornada laboral mitjana se situa entre 37 i 38 hores setmanals (equivalents a 1.700-1.752 hores anuals).
A més, la proposta legislativa pressuposa que la reducció de la jornada augmentaria la productivitat i no tindria efectes adversos sobre els costos de producció. No obstant això, els experts indiquen que aquesta relació no és automàtica ni universal i podria impactar negativament en els costos salarials unitaris per a una part significativa de les empreses, afectant la seva competitivitat i l’ocupació.
Segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu, del total dels 285 convenis registrats a Catalunya fins al mes de juliol de 2024, 72 convenis han pactat menys de 1.712 hores anuals –menys de 37,5 hores/setmana– (el 25,26%), 53 han pactat entre 1.712 i 1.758 hores anuals –de 37,5 a 38,5 hores/setmana– (el 18,60%), 118 convenis han pactat entre 1.759 i 1.803 hores anuals –de 38,5 a 39,5 hores/setmana– (el 41,40%), 20 convenis han pactat entre 1.804 i 1.825 hores anuals –de 39,5 a 40 hores/setmana– (7,02%) i 22 convenis han pactat més –de 1.825 hores anuals, més de 40 hores/setmana– (7,72%).
La reducció de la jornada laboral implica costos addicionals per a les empreses. Suposaria un increment salarial directe dels treballadors a temps parcial, noves contractacions de personal per cobrir les hores perdudes o la implementació d’hores extres més freqüents per mantenir els nivells de producció requerits, fet que pot tenir un impacte significatiu en els pressupostos empresarials. Especialment per a les petites i mitjanes empreses, on els recursos financers són limitats, aquesta mesura podria afectar la seva estabilitat econòmica i la seva capacitat per competir al mercat.
Foment no està en contra de la reducció de la jornada laboral per principi, sinó de la reducció generalitzada per llei i de manera uniforme per a tots els sectors. Una prova d’això és que s’han produït reduccions contínues de la jornada laboral legal mitjançant els convenis col·lectius, és a dir, allà on la situació de l’empresa o del sector (per la seva major productivitat, per la incorporació de la innovació als processos, etc.) ho permet.
En conclusió, Foment del Treball rebutja categòricament la proposta de reducció de jornada presentada pel Ministeri de Treball, considerant-la insuficient i perjudicial per a les empreses. La patronal catalana no se sent compel·lida per l’acord d’investidura entre PSOE-Sumar, ja que no s’han acceptat les seves propostes compensatòries ni flexibilitzadores en una reforma tan important.
Però el més rellevant és que es tracta d’un tema conceptual. La jornada i el temps de treball s’han de tractar via negociació col·lectiva i diàleg social bipartit.
Hem aportat estadístiques que demostren que, a través de la negociació col·lectiva, s’ha avançat en gran mesura en la reducció de jornada. Però sempre en aquells sectors i empreses on és factible i sempre a través de la negociació col·lectiva.
Comments are closed.