- Els participants assenyalen el desacompassament entre el ritme de l’administració i el de l’empresa privada en aquest procés de descarbonització
- La vicepresidenta de Foment, Virginia Guinda, ha anat més enllà i ha mostrat la seva preocupació per la competitivitat i el fet que el PIB industrial està baixant
- La doctora en Economia pel MIT, Mar Reguant, titlla de “frustrant” la situació de la transició energètic a Catalunya i lamenta que no s’hi hagi fet una aposta clara per les renovables
- Els experts i el sector demanen la desburocratització dels projectes de renovables per desencallar la situació a Catalunya
El CEEC i el diari ARA amb el suport d’Estabanell han celebrat aquest matí la 2a sessió del cicle Converses ARA-CEEC, que en aquesta ocasió ha estat dedicada a abordar l’impacte de la transició energètica en l’economia. La jornada, que ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès, ha comptat amb la participació de la doctora en Economia del MIT, Mar Reguant, que en una conversa amb la directora del diari ARA, Esther Vera, ha analitzat la situació geopolítica actual i els seus efectes al mercat energètic català i europeu. La sessió, però, també ha comptat amb la participació de diversos representants institucionals i empresarials, els quals en un col·loqui posterior han pogut donar la seva visió sobre el context global, el procés de descarbonització que viu Catalunya i el seu impacte en l’economia productiva i la indústria.
En la benvinguda institucional, el president del CEEC, Joaquim Daura, ha fet referència al moment històric que viu Europa i Catalunya que té paral·lelismes amb les revolucions industrials anteriors, afirmant que aquestes “sempre van lligades a una transició energètica”. Daura ha parlat del cost d’oportunitat associat al desplegament de les renovables al territori, ei que, en cas de no accelerar-se, ha xifrat en 80.000 milions d’euros anuals. “O canviem o tenim la cursa de la competitivitat perduda”, ha reblat. Per últim, el president del clúster també s’ha referit a l’informe Draghi, afirmant que “si no volem que la industria es deslocalitzi, cal descarbonitzar-la, i fer la tecnologia a casa nostra perquè les inversions es quedin a Europa”.
Després de la seva intervenció, ha començat la conversa entre la directora del diari ARA, Esther Vera, i la doctora en Economia del MIT, Mar Reguant, les quals han abordat els efectes que la guerra comercial d’Estats Units pot tenir en l’energia europea, especialment al sector gasistic, que depèn de les importacions de gas natural nord-americanes. “Els EEUU no es posaran gaire proteccionistes amb el gas, ja que tenen moltes reserves i volen vendre”, ha comentat Reguant, tot assenyalat la incertesa de si finalment acabarà imposant aranzels a Europa. Sobre aquest tema, però, Reguant també ha volgut posar en valor els moviments de la UE previs a la batalla d’aranzels per no veure’s afectada de forma directa. “La Unió Europea no ha posat impostos al carboni a indústries europees que exporten a Estats Units”, ha afirmat.
Pel que fa a la situació de la transició energètica a Catalunya, Reguant ha reconegut que és “frustrant”. “Som un país innovador però no estem fent res. Com és possible que estiguem tant enrere en la transició energètica?”, ha expressat Reguant, que, tot i reconèixer les dificultats que comporta la densitat territorial de Catalunya, ha lamentat que no s’hagi fet una aposta clara per les renovables, tal com s’ha fet a la Península. Reguant ha assenyalat també les traves burocràtiques i administratives com una de les principals causes de la situació actual, titllant-les de “negligents” i ha demanat “simplificar la paperassa” i “reduir la incertesa en aquests processos”.
Per últim, la també investigadora de l’ICREA s’ha referit al trilema energètic -la necessitat de proporcionar energia segura, neta i assequible- i el paper que hi pot tenir l’emmagatzematge. “Amb les bateries veig poc trilema. Si tens energia descarbonitzada, enguany serà més barata i menys volàtil que els mercats de combustible fòssil.”, ha comentat Reguant, tot demanant a les administracions replantejar el model productiu i posar en marxa “un programa d’acompanyament per a la reconversió industrial”, en referència a la situació de la indústria de l’automòbil a Espanya.
Tot seguit, la jornada ha continuat amb un col·loqui entre experts en l’àmbit econòmic i energètic moderat pel redactor d’Economia del diari ARA, Xavier Grau. En aquest taula hi ha participat el director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya, David Lizoain, qui ha assegurat que amb l’actual context geopolític estem davant d’un “nou paradigma”. Per Lizoain, “aquest nou món” requereix un pla, i ha posat com a exemple el recent pla de la Comissió Europea, “La brúixola de la competitivitat europea” o The Competitive Compass For the EU, que deriva de l’informe Draghi, i amb el qual la Unió Europea vol donar resposta a l’actual context geopolític i socioeconòmic. Per a Lizoain, “l’administració no ha de portar més volatilitat”, tot afirmant que “cal accelerar” en la descarbonització, la qual és “una urgència” del nou Govern.
Per la seva banda, la directora general d’Estabanell, Teresa Roig, ha assenyalat la burocràcia com un dels principals problemes del sector energètic. Roig ha posat com a exemple el cas de la seva companyia, la qual té a Catalunya 20 parcs en tràmit i cap construït. “Amb alguns portem més de 5 anys i això és molt dur; és una frustració enorme.”, ha reblat. Un fet al que el representant de la conselleria d’Economia ha donat resposta, reafirmant el compromís del nou govern amb la “simplificació” administrativa per impulsar la descarbonització.
En aquest col·loqui també hi ha participat la presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ana Garcia Molina, i la vicepresidenta de Foment i presidenta de la Comissió d’Energia, Virginia Guinda, que juntament amb la resta de participants han coincidit a assenyalar el desacompassament entre el ritme de l’administració i el de l’empresa privada en aquest procés de descarbonització. Garcia ha constat la percepció general de les “diferents velocitats” entre ambdós àmbits mentre que Guinda ha anat més enllà i ha mostrat la seva preocupació per la competitivitat i el fet que el PIB industrial està baixant. En el cas de Catalunya, amb un teixit empresarial format principalment per PIMES, Guinda creu que la solució pot venir per “incentivar la fusió d’empreses, afegint incentius fiscals”.
Comments are closed.