- El XIII Simposi Funseam analitza els desafiaments i oportunitats de la transició ecològica a Europa amb els principals actors del sector energètic a Barcelona
- El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, aposta per allargar el cicle de producció de les centrals nuclears: “és un sector energètic imprescindible en aquesta transició”
- La jornada va comptar amb la participació d’Enrico Letta, president de l’Institut Jacques Delors i ex primer ministre d’Itàlia, Andris Piebalgs, excomissari europeu d’Energia, i Joan Groizard, secretari d’Estat d’Energia del Govern d’Espanya. La cloenda va anar a càrrec de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya
El XIII Simposi Funseam va reunir ahir a Foment del Treball els principals actors del sector energètic per analitzar els desafiaments i oportunitats de la transició ecològica a Europa.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va donar la benvinguda destacant que la patronal està compromesa amb els objectius climàtics per al 2050 i que aposten per una “transició energètica que tingui en compte les necessitats dels sectors industrials i productius”.
Sánchez Llibre va manifestar que per garantir el subministrament energètic, la transició ha d’estar acompassada amb la situació econòmica i geopolítica de cada moment, tenint “més en compte els criteris tecnològics i científics que no pas els ideològics”, per la qual cosa va assegurar que és crucial, al seu parer, allargar el cicle de producció de les centrals nuclears.
L’energia nuclear no emissiva “és un sector energètic imprescindible en aquesta transició”, va afirmar Sánchez Llibre, i va recordar que el 60% del consum energètic a Catalunya prové de les nuclears.
Antonio Llardén, president de Funseam i d’Enagás, va inaugurar el Simposi, que va qualificar com un esdeveniment de referència en l’àmbit de la sostenibilitat. En la seva intervenció va destacar que l’aposta verda té ara més vigència que mai, amb l’energia com a factor decisiu: “Europa ha d’apostar per la seva autonomia estratègica i l’energia és clau per assolir aquest objectiu perquè la descarbonització té el potencial per convertir-se en un avantatge competitiu”.
Francisco Reynés, president del Club Español de la Energía i de Naturgy, va abordar la situació actual del sector, analitzant l’impacte de la crisi energètica, la volatilitat dels mercats i la necessitat de reforçar el model europeu de subministrament i generació. Segons el seu punt de vista, “és important crear les condicions per atreure capital”, però també cal avançar en la transició energètica per no posar en risc la seguretat del subministrament i la descarbonització.
La jornada va comptar amb dues ponències destacades d’experts en la realitat econòmica i energètica d’Europa. Enrico Letta va centrar la seva intervenció en el paper del mercat únic europeu per finançar la transició ecològica: “És fonamental establir mecanismes per impulsar la inversió privada, així com buscar solucions comunes a nivell europeu, promovent una major integració financera”, va destacar. Segons el seu punt de vista, el Pacte Industrial Verd que planteja Europa és un desafiament particularment complex, no només des del punt de vista ambiental, sinó també en les seves dimensions social, industrial i política.
En la primera taula de debat, moderada per Joan Batalla, director general de Funseam, es va analitzar el paper de les empreses i la seva aposta per diferents vectors energètics, que poden contribuir a reduir la dependència dels combustibles fòssils. L’electrificació, les energies renovables, l’hidrogen i les molècules renovables i altres tecnologies emergents, a més, poden influir en la competitivitat i sostenibilitat del sistema energètic i del conjunt de l’economia.
Marcos Cela, CEO de Cementos Molins, va destacar que els pròxims cinc anys seran determinants per definir el futur energètic de les pròximes quatre o cinc dècades. La innovació juga un paper clau en aquest procés, però requereix d’una inversió significativa, moltes vegades superior al valor de l’actiu inicial. Per això, és fonamental avançar en la simplificació administrativa, ja que el compliment de les regulacions energètiques esdevé cada vegada més complex i pot frenar el desenvolupament de noves solucions.
Manuel Menéndez, president d’EDP España, va assenyalar la importància de comptar amb una visió comuna a llarg termini respecte al diagnòstic i a les solucions que han de permetre assolir els objectius de descarbonització sense comprometre el creixement econòmic. Per això va defensar la necessitat de fomentar el consens entre el sector públic i privat, garantint una fulla de ruta clara i compartida.
Maarten Wetselaar, CEO de Moeve, va ressaltar que la crisi energètica representa tant un desafiament com una oportunitat per enfortir la integració financera i energètica d’Europa. L’èxit de la descarbonització dependrà de la capacitat dels països europeus per coordinar esforços i prendre decisions amb determinació, minimitzant la burocràcia i assegurant un marc normatiu que impulsi la inversió i la innovació, va assenyalar.
La segona taula, moderada per Carlos Solé, Senior Advisor en energia de KPMG Espanya, va abordar el paper clau de les infraestructures energètiques en la transició ecològica.
Abel Enríquez, director d’ENNOH, va destacar el potencial d’Espanya en el sector de l’hidrogen, subratllant la importància de comptar amb una infraestructura sòlida que en faciliti el desplegament: “La construcció d’una xarxa europea d’hidrogen permetrà no només garantir el subministrament, sinó també millorar la competitivitat i viabilitat d’aquest vector energètic a llarg termini”.
Bruno Gouverneur, cap de Mercats i Operacions d’ENTSO-E, va explicar el pla de desenvolupament de la infraestructura elèctrica europea (TYNDP) i va subratllar la importància de continuar invertint en interconnexions i xarxes energètiques, pel seu impacte positiu tant en la indústria com en la societat: “Si bé la transició ecològica requereix enormes inversions, la bona notícia és que cada euro destinat a infraestructures energètiques genera un alt rendiment i un impacte positiu en l’economia europea”.
Piotr Kuś, director general d’ENTSO-G, va alertar sobre la pressió que afronten els sistemes energètics a causa de la intermitència de la producció, la necessitat d’emmagatzematge i flexibilitat, i la integració de noves fonts d’energia: “És necessari considerar les tecnologies de transport d’H₂ i CO₂, així com impulsar el CCUS per a la indústria intensiva en energia i la producció d’hidrogen baix en carboni”.
La tercera taula, moderada per Mercedes Ballesteros, directora d’Energia del CIEMAT, es va centrar en les necessitats dels consumidors finals, tant domèstics com industrials, per aconseguir una descarbonització eficient i competitiva.
Daniel Fernández, director de Comunicació, Relacions Institucionals, Regulació i Estratègia Corporativa d’ENGIE España, considera que una descarbonització eficient de la demanda requereix de senyals adequades per als sectors industrials, el transport i l’àmbit domèstic.
Nuria Rodríguez, directora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Responsabilitat Social de Naturgy, va analitzar la situació d’Espanya en l’índex del trilema energètic de 2023. Segons la seva opinió, la transició energètica hauria d’equilibrar-lo.
Maria Tarrés, responsable d’Estratègia de Sostenibilitat de SEAT S.A., va assenyalar l’aposta de la companyia per la descarbonització en tot el cicle de vida dels seus productes i serveis, des de la fase de producció fins al final del seu cicle de vida, amb l’electrificació del seu portafolis de vehicles i dels seus processos productius com a principal palanca. L’objectiu de SEAT S.A. és aconseguir la neutralitat de les instal·lacions el 2040 i de tota l’empresa el 2050, en línia amb els objectius de descarbonització del Grup Volkswagen.
Finalment, Elena Valderrábano, directora global de Sostenibilitat (ESG) de Telefónica, va parlar dels diferents projectes en què treballa la companyia per arribar a les emissions netes zero el 2040: “Telefónica està acompanyant en la seva digitalització el sector energètic i les utilities per fer més eficients els seus processos, estalviar recursos i adaptar la distribució d’electricitat, aigua i gas al consum real dels ciutadans”. En la seva intervenció, va presentar el projecte de digitalització de la xarxa de transport elèctric espanyola, que l’empresa està desenvolupant per a Redeia.
Per la tarda, Andris Piebalgs, excomissari europeu d’Energia, va analitzar l’evolució del model energètic europeu en els últims anys. Després d’exposar dades sobre la reducció d’emissions, el creixement del PIB i l’increment dels preus de l’energia, va subratllar la necessitat d’accelerar l’electrificació i consolidar un mix energètic baix en carboni. “Per avançar en la transició energètica, cal claredat, previsibilitat i confiança en Europa i en la seva política industrial”, va afirmar.
Després d’aquesta taula, com en edicions anteriors, el simposi va comptar amb la participació del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Joan Groizard, secretari d’Estat d’Energia, va destacar que la transició ecològica és una estratègia de creixement des de fa anys i que ara, més que mai, és fonamental per garantir un desenvolupament sostenible. En la seva intervenció, va identificar tres àrees prioritàries per als pròxims anys: preus competitius que permetin a les empreses europees mantenir el seu lideratge global, major seguretat energètica, que asseguri l’abastiment i l’estabilitat del mercati foment de la innovació, clau per al desenvolupament de noves tecnologies i solucions sostenibles.
El simposi va concloure amb la intervenció de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, que es va referir a la necessitat de construir un model econòmic que generi prosperitat, però que sigui compartida equitativament, evitant-ne la concentració en uns pocs o en determinats territoris. A més, va reafirmar el seu compromís amb la generació d’un clima d’estabilitat institucional i seguretat jurídica, elements essencials per fomentar la inversió privada i enfortir la cooperació públic-privada. En aquest sentit, va destacar les inversions rellevants que s’estan duent a terme a Catalunya i va expressar el seu agraïment a les empreses del sector energètic per l’esforç inversor.
Sobre Funseam
Funseam és una fundació privada sense ànim de lucre fundada el 2011. Fòrum de discussió, anàlisi i assessorament, el seu objectiu és la definició d’un nou model energètic sostenible.
A més, és una font d’informació sobre qüestions vinculades amb l’economia, la indústria i l’energia. Pots consultar la seva pàgina web si vols accedir a un complet centre de recursos sobre aquestes temàtiques.
Joan Batalla-Bejerano, director general de Funseam, també és investigador de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB, a més de professor associat de la UB. Prèviament, va desenvolupar part de la seva carrera professional com a membre del Consell de la Comissió Nacional d’Energia.
Comments are closed.