Catalunya és una de les principals àrees de desenvolupament econòmic del sud d’Europa, amb un sector industrial i turístic molt potents. Pel fet d’estar situada estratègicament en l’Arc Mediterrani i a la megaregió Barcelona-Lyon (Alacant-València-Barcelona-Marseille-Lyon), anomenada també “Eurosunbelt”, i en la confluència de tres vectors socioeconòmics de creixement global (vectors Sud d’Àsia-Mediterrani, Euroasiàtic i l’EULER [European Union Locomotive Economic Regions]1), en el seu territori es produeix un gran volum intern de moviments de persones i mercaderies (Catalunya com a potent xarxa policèntrica de ciutats) i amb origen o destí a la Península Ibèrica i més enllà.
Altres determinants geogràfics condicionen les necessitats d’infraestructures de Catalunya. Podem mencionar, per exemple: la situació fronterera, una gran longitud de costa, una orografia accidentada (fragmentació comarcal, concentració de població i activitats a la costa, escassetat de sòl), la climatologia mediterrània (incendis, aiguats, sequeres, turisme estival i de cap de setmana), desequilibri de recursos hídrics entre conques, limitació de recursos energètics, etc.
