Amb la normalització de la política monetària, el focus passa ara a la política fiscal i a les reformes estructurals. Pren força l’escàs creixement de la productivitat, per tant, el creixement econòmic no suposa avanços en la renda per càpita sinó en la creació d’ocupació, la qual cosa posa de manifest la necessitat de desplegar els informes Letta i Draghi.
A Espanya s’aprecia una millora dels desequilibris macroeconòmics, com la inflació l’indicador avançat de l’IPC situa la seva variació anual en el 2,4% al novembre- o el dèficit públic- fins al mes de setembre, el dèficit consolidat (sense AA. LL.) va ascendir el 1,63% del PIB-, recordant, no obstant això, que Espanya manté un elevat nivell d’endeutament públic ja que la ràtio de deute respecte al PIB es troba en 105,3%, mentre que la mitjana de la UE és de 81,5%.
