- Es recomana prioritzar les inversions en infraestructures digitals especialment en zones rurals, fomentar la col·laboració publicoprivada i explorar tecnologies alternatives com les connexions per satèl·lit
- El Barcelonès reforça la seva posició com a comarca més competitiva de Catalunya el 2024
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat avui a Foment del Treball la 20a edició de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal, centrant-se enguany en el paper fonamental de la digitalització com a factor clau per a la competitivitat i el desenvolupament econòmic de les comarques catalanes.
El director del departament d’Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo, la presidenta de FEGP, Neus Lloveras, i el redactor del projecte i soci consultor d’Activa Prospect, David Moreno, han participat en la presentació de les conclusions d’aquest monogràfic que ,enguany, posa especial èmfasi en la digitalització, destacant com aquesta facilita la creació de nous models de negoci, millora l’eficiència operativa i obre l’accés a nous mercats. La cobertura de fibra òptica a Catalunya ha augmentat fins al 96,2% de la població el 2022 (darreres dades publicades pel Ministerio para la transformación digital), amb una millora notable en les comarques rurals, reduint la bretxa digital respecte a les zones urbanes. Pel que fa al 5G, la cobertura ha passat del 59,6% el 2021 al 82,6% el 2022, tot i que encara hi ha diferències significatives entre les comarques urbanes i rurals.
L’informe destaca la correlació entre la infraestructura de telecomunicacions i el desenvolupament de serveis TIC, amb comarques com el Barcelonès liderant en densitat de serveis tecnològics gràcies a una cobertura gairebé total de fibra òptica. També subratlla la importància de la formació de la població, amb comarques més formades com el Barcelonès i el Vallès Occidental mostrant una major capacitat per desenvolupar activitats d’alt valor tecnològic.
L’Índex FEGP 2024 recomana prioritzar les inversions en infraestructures digitals, especialment en zones rurals, fomentar la col·laboració publicoprivada i explorar tecnologies alternatives com les connexions per satèl·lit per assegurar una cobertura universal. També destaca la importància de programes de formació contínua en competències digitals.
En resum, la digitalització ha demostrat ser un factor clau per a la competitivitat comarcal, amb les comarques que han invertit en tecnologia experimentant un creixement més ràpid i una major resiliència davant les crisis econòmiques.
El Barcelonès reforça la seva posició com a comarca més competitiva de Catalunya el 2024
El Barcelonès es manté com la comarca més competitiva de Catalunya gràcies a la seva robusta estructura socioeconòmica. Destaca per un mercat laboral sòlid amb alta participació i qualitat de l’ocupació, suportat per un sistema educatiu excel·lent. La infraestructura de transport i comunicacions facilita la mobilitat i l’atracció d’inversions. Tot i els progressos en sostenibilitat mediambiental, la gestió eficient dels recursos i la disponibilitat limitada de sòl segueixen sent reptes importants. L’ecosistema innovador del Barcelonès continua atraient empreses i emprenedors, consolidant la seva posició de lideratge econòmic.
El Vallès Occidental manté la seva competitivitat amb millores globals
El Vallès Occidental manté la segona posició gràcies a la disponibilitat de sòl, infraestructures robustes i una forta base empresarial. Tot i les millores, la sostenibilitat mediambiental i la necessitat de millorar la connectivitat global continuen sent desafiaments. La creació significativa d’ocupació el 2023 reflecteix una recuperació econòmica vigorosa.
El Baix Llobregat redueix la diferència amb el Vallès Occidental
El Baix Llobregat ha escurçat la distància amb el Vallès Occidental gràcies a millores en emprenedoria i ocupació. Les infraestructures de transport, l’accés als mercats i la disponibilitat de sòl són fortaleses clau que impulsen la seva competitivitat. Tot i això, la sostenibilitat mediambiental segueix sent una debilitat significativa.
El Gironès millora en sostenibilitat i innovació, però retrocedeix en dinamisme econòmic
El Gironès ha fet progressos en sostenibilitat mediambiental, connectivitat i innovació, però ha experimentat un retrocés en el dinamisme econòmic. La limitació de sòl disponible per a activitats econòmiques segueix sent un repte important, limitant l’expansió de noves empreses.
El Tarragonès destaca per les infraestructures i la disponibilitat de sòl, però afronta reptes en sostenibilitat i ocupació
El Tarragonès es destaca per les seves infraestructures de transport i la gran disponibilitat de sòl per a activitats econòmiques. Tot i aquests punts forts, la sostenibilitat del model productiu i residencial, així com els alts nivells d’atur, segueixen sent desafiaments significatius que necessiten ser abordats per assegurar un desenvolupament equilibrat.
El model de desenvolupament i la gestió eficient dels recursos, claus per a la competitivitat i sostenibilitat de les comarques catalanes
La competitivitat dels territoris depèn de la seva capacitat per utilitzar eficientment els factors de producció i aprofitar els avantatges distributives i la demanda. Les comarques catalanes presenten diferents nivells de competitivitat i riquesa, fortament influenciats per la seva capacitat de gestionar eficientment aquests factors i d’implementar models de desenvolupament sostenibles. Segons l’Índex FEGP de competitivitat, les comarques amb millors condicions tendeixen a obtenir nivells més alts de renda.
Aquesta eficiència ha de ser aconseguida a través d’un model de desenvolupament sostenible, que garanteixi la sostenibilitat tant social com mediambiental. Només així s’és capaç de crear un futur pròsper i durador per a les comarques. Les comarques amb una orientació productiva, centrades en la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia, són les que assoleixen nivells més elevats de riquesa i producció. Aquestes comarques destaquen per la seva eficiència en l’ús dels factors de producció i la seva capacitat per competir en mercats globals.
En canvi, les comarques amb una orientació més residencial es troben davant de reptes importants. La seva estructura econòmica es basa principalment en oferir serveis i habitatge a la població treballadora que es desplaça a altres comarques per treballar. Aquest model genera una elevada incidència de l’atur i una baixa participació en l’ocupació local. Això es deu, en part, a la manca d’oportunitats laborals dins de la mateixa comarca i a la dependència d’infraestructures de mobilitat que, si no són eficients, poden agreujar aquests problemes. Aquestes comarques han de posar el focus en el seu principal actiu: el capital humà. Incentivant l’emergència d’activitats intensives en coneixement i tecnologia, poden revertir els desequilibris existents, reduint la incidència de l’atur i augmentant la participació en l’ocupació. A més, és imprescindible millorar les infraestructures de mobilitat per assegurar que els desplaçaments siguin més eficients, reduint així el temps i els costos associats.
Les comarques rurals presenten un panorama divers. Algunes han aconseguit diversificar la seva economia, impulsant un procés d’industrialització i terciarització que ha permès un creixement demogràfic i econòmic. Aquestes comarques han demostrat una gran capacitat per adaptar-se i créixer, beneficiant tota la població i millorant la qualitat de vida. No obstant això, altres comarques rurals continuen especialitzant-se excessivament en el sector primari i el turisme, la qual cosa les fa més vulnerables. Aquesta especialització excessiva les afecta negativament en termes de generació d’oportunitats laborals, retenció de talent i resiliència econòmica.
La capacitat de cada comarca per aconseguir un model de desenvolupament adequat a les seves característiques és clau per a la generació de riquesa i benestar i no sempre passa per models de creixement exogen. Així, la competitivitat i la riquesa de les comarques catalanes no només depenen de l’eficiència en l’ús dels factors de producció, sinó també de la capacitat de cada comarca per establir un model de desenvolupament que respongui a les seves necessitats i potencialitats, assegurant la sostenibilitat i l’equitat en el seu creixement.
Comments are closed.