- La patronal catalana reclama a les administracions mesures per facilitar la contractació i el manteniment de l’ocupació i lamenta que es castigui treballadors i empresaris
- Els costos laborals s’han incrementat un 5,3% el darrer any
La denominada “quota de solidaritat”, amb què la Seguretat Social gravarà els treballadors a partir del 2025, exigirà una contribució extra al sistema que creixerà exponencialment i suposa de facto un impost a la contractació i al manteniment de l’ocupació. Aquesta taxa, ideada en el marc de la reforma de les pensions del 2023, provocarà que la part del salari que es troba per sobre de la base màxima de cotització (que fins ara estava exempta de cotitzar) sigui gravada amb tipus impositius diferents en funció del nivell d’ingressos. Foment del Treball censura aquest increment dels costos laborals i reclama al Govern central mesures per facilitar la situació de les empreses i no pas dificultar la contractació i el manteniment de l’ocupació.
I és que el fet que els costos laborals segueixin incrementant-se complica el creixement de les pimes després d’haver-se incrementat aquests costos fins a un 5,3% el darrer any, el percentatge més alt dels darrers 15 mesos i 8 trimestres consecutius amb augments interanuals superiors al 5%, segons el darrer ‘Indicador sobre la Situación de la Pyme’ que ha publicat CEPYME. Es tracta d’un esdeveniment inèdit des del 1994. Des del quart trimestre del 2021, aquest tipus de costos socials s’han disparat per sobre de l’11% per a les societats més petites i un 10% per a les mitjanes. Així es desprèn de l’ordre ministerial que ha aprovat les noves bases de cotització per a aquest any publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dijous passat, que ha modificat l’ordre dictada el 29 de gener per adaptar-la a la darrera pujada del salari mínim interprofessional (SMI), del 5%. L’ordre situa la base màxima per a qualsevol categoria professional i grup de cotització en 4.729,50 mensuals o 205,24 euros diaris, un 5% més que el 2023, igual que pugen la base mínima, fixada en 1.323 euros al mes. Amb aquest canvi s’adapten les bases mínimes, així com la penalització per la signatura de contractes de durada molt curta.
Foment considera que el Govern central, després que el Ministeri d’Hisenda anunciï una recaptació rècord que redueix el dèficit fiscal, hauria de promoure mesures que no afectin ni als assalariats ni als empresaris: Més pressió fiscal al lloc de treball i als treballadors qualificats, fet que provoca certa fuga de talent. La patronal catalana reclama als responsables de la Seguretat Social que hi reflexionin. Aquesta quota de solidaritat, juntament amb la no deflactació de l’IRPF, fa que siguin perjudicats treballadors i empresaris, perquè tot i que aporten no reben cap benefici ni incentiu.
A banda, Foment insisteix en reclamar al Govern central reduir la despesa corrent de l’administració, que ja és insostenible. No es pot estar constantment incrementant la pressió fiscal sense cap política de millora de l’eficiència en la despesa pública. És evitant el malbaratament de recursos com les administracions han de reduir el deute públic, no fent perdre poder adquisitiu als assalariats.
Comments are closed.