- L’economia espanyola i catalana mostren un creixement superior a l’esperat i sensiblement més alt que l’europeu
- El fort nivell d’endeutament públic a Espanya exigeix una senda realista de reducció del dèficit públic
- S’espera una baixada dels tipus d’interès que no es produirà ni ràpidament ni amb forta intensitat en el 2024, amb una actitud prudent dels bancs centrals
- Sorprèn el fort ritme en la creació d’ocupació que manté un creixement destacat del consum privat, en el quart trimestre, alhora que les exportacions mostren un baix creixement
L’economia de l’Eurozona va evitar la recessió a final de 2023 ja que el PIB es va mantenir estable en termes intertrimestrals, després de la lleugera contracció del tercer trimestre, segons es desprèn de l’Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball, presentat avui pel president de la Comissió d’Economia i Finances, Valentí Pich, i el director del departament d’Estudis i Economia, Salvador Guillermo. El PIB del Regne Unit va registrar una caiguda, la segona trimestral consecutiva, és a dir que va entrar en recessió tècnica. Fora de l’entorn europeu, cal esmentar que el PIB dels EUA va créixer en el quart trimestre, mentre que el creixement de l’economia xinesa es va moderar i l’economia japonesa de va contreure per segon trimestre consecutiu també.
En la seva actualització de previsions econòmiques del mes de gener, l’FMI projecta un creixement de l’economia global que implica una millora en relació amb les estimacions d’octubre. No obstant això, les previsions per al pròxim bienni estan per sota de la mitjana històrica entre 2000-2019 en un context d’alts tipus d’interès, retirada d’algunes mesures de suport fiscal i elevat endeutament, a més d’un baix creixement de la productivitat i elevada incertesa pels conflictes geopolítics.
Així mateix, la Comissió estima un considerable descens del nivell d’inflació en l’Eurozona per a enguany i reforçat pel 2025, aproximant-se a l’objectiu d’estabilitat de preus establert pel BCE i el creixement a Europa en 2024 serà molt suau, del 0,9%, recuperant-se en 2025 fins al 1,7%.
El PIB d’Espanya va augmentar en el quart trimestre de 2023, en taxa intertrimestral, un 0,6%, la qual cosa representa un repunt de dues dècimes respecte al creixement del trimestre anterior (2,0% interanual). D’aquesta manera, el creixement del PIB en 2023 per al conjunt d’Espanya va ser del 2,5%. Cal assenyalar que el valor del PIB a preus corrents pel conjunt de l’any 2023 es va situar en 1.462.070 milions d’euros, un 8,6% superior al de 2022. Destaca la nul·la contribució de la demanda externa, el fort augment de la despesa pública i la caiguda de la inversió. Dins d’aquest context cal destacar la recuperació del consum privat en el quart trimestre de 2023 i la fortalesa en la creació d’ocupació.
El PIB de Catalunya va créixer un 2,8% interanual i, en termes intertrimestrals, la variació va ser de 0,7%. En 2023, l’economia catalana va augmentar un 2,6%.
En els últims 12 mesos, l’augment de l’ocupació va ser de 783.000, és a dir, un 3,8% més, segons dades de l’EPA, amb una variació positiva en termes desestacionalitzats de 0,6% trimestral. D’altra banda, en els últims 12 mesos l’atur es va reduir en 193.400, la qual cosa implica una contracció de 6,4%. A Catalunya, en termes anuals, l’ocupació va pujar en 197.600 persones en el quart trimestre de 2023 i l’atur va descendir en 20.900. Al seu torn, l’afiliació total a Catalunya va pujar un 2,6% interanual el mes de febrer, igual que a Espanya. La xifra d’afiliació total va ascendir a 3.698.533 i 20.708.382 persones a Catalunya i Espanya, respectivament.
La inflació va augmentar lleugerament el mes de gener, amb una pujada de l’IPC a Catalunya del 3,3% i, en el conjunt d’Espanya, del 3,4%. És important destacar que la inflació subjacent va continuar descendint, sense interrupcions des de juliol del 2023, situant-se en el 3,6% al gener (3,7% a Catalunya). En aquest sentit, sembla que les tensions de preus associades a l’energia desapareixen ja que la inflació subjacent comença a evolucionar a ritme similar que la inflació general. És important destacar que l’evolució de la inflació mesurada a impostos constants va passar del 3,4% al desembre al 3,2% al gener, per la qual cosa el repunt de la inflació observat a l’inici de l’any es deu, en part, a la finalització de les rebaixes fiscals per a combatre els efectes de l’elevada inflació implementades en 2022 i 2023. Així mateix, destacar la dada d’avanç de febrer que situa l’IPC en el 2,8%.
En el que a finançament del sector privat de l’economia espanyola es refereix, la destinada a llars i ISFLSH es va contreure, novament, al gener. D’altra banda, en el cas de les societats no financeres, al gener, també es va registrar un descens, amb caigudes consecutives des del mes de desembre de 2022.
El conjunt de les AAPP va registrar una necessitat de finançament acumulat fins a novembre que implica una reducció del 6,4% respecte al mateix període de 2022. Fins al mes de novembre, el dèficit consolidat (sense AALL) va ascendir al 1,91% del PIB, enfront de la necessitat de finançament de 2,22% d’igual període de 2022. D’altra banda, Catalunya va registrar una necessitat de finançament de 0,58% del PIB en l’acumulat a novembre, la qual cosa implica un descens del 12,2% interanual.
En 2023, el saldo del compte corrent i de capital per a l’economia espanyola -que determina una capacitat de finançament- va ser de 51.400 milions d’euros, enfront del saldo de 20.700 milions de 2022. D’altra banda, les estadístiques d’exportacions de béns assenyalen que, en 2023, les vendes a l’exterior van totalitzar 383.689 milions d’euros en el conjunt d’Espanya, la qual cosa representa un nivell lleugerament inferior al de 2022 (descens de 1,4%). Les importacions van decréixer un 7,2% i van aconseguir els 424.2849 milions d’euros. En volum, les exportacions espanyoles es van reduir un 5,1% i les importacions un 5,4%, interanual. En aquest context, les vendes a l’exterior catalanes van pujar un 6,1% (100.684 milions d’euros, un 26,2% del total d’Espanya). Per part seva, les importacions es van reduir un 1,6% (109.996 milions d’euros, un 25,9% del total d’Espanya).
Línies ICO 2023 a Catalunya
D’acord amb dades de l’ICO, en 2023, es van canalitzar, en tota Espanya, més de 12.960 milions d’euros en finançament cap a autònoms, pimes i empreses per a promoure el seu creixement i el desenvolupament dels seus projectes.
Concretament, es van concedir 2.243 milions d’euros a través de les Línies ICO i es van formalitzar 12.111 operacions (sense comptar el canal internacional). A Catalunya, es van concedir 378 milions d’euros en 1.144 operacions, la qual cosa implica que va ser la regió amb major assignació de recursos (17% del total).
Evolució del dèficit i deute públics d’Espanya
El deute públic a Espanya en 2007 se situava entorn del 37% del PIB, però, donats els significatius dèficits públics que s’han anat produint, el nivell de deute públic ha crescut de forma destacada en els últims 15 anys, allunyant-nos de nivells més sostenibles, a diferència de l’endeutament privat, tant familiar com empresarial, que es va anar reduint, i això que hi havia un context mai anteriorment vist de tipus d’interès molt baixos. En aquest sentit cal assenyalar el fort augment de l’endeutament públic entre 2007 i 2022, que ha estat a Espanya del 69,1% del PIB mentre que a Alemanya únicament ha estat del 1,9% del PIB, o França del 47,3% del PIB o Itàlia del 37,8%.
D’aquí ve que l’existència de dèficit públic, i més donat el nostre elevat nivell d’endeutament, no resulti beneficiós, sinó més aviat el contrari, i ha de reduir-se de manera progressiva, però amb voluntat constant d’erradicar-ho.
Comments are closed.