- La zona euro en l’últim trimestre ha mostrat una recessió tècnica, que s’estima que properament es reverteixi.
- A mesura que es fan previsions s’ajusta a l’alça l’evolució de les economies espanyola i catalana.
- Forta expansió del sector exterior, mentre que la demanda interior (consum i inversió) es desaccelera fortament.
- Es manté una senda de reducció de la inflació a Espanya, que pugui ja consolidar-se en els propers mesos en la inflació subjacent i en una reducció de les expectatives d’inflació gràcies a l’acord salarial.
- La recuperació de les limitacions pressupostàries a Europa per dèficit excessiu i els majors costos financers del deute públic, tensionaran el Pressupost per a 2024.
- La pèrdua de convergència i de renda relativa amb Europa d’Espanya i Catalunya precisa d’un impuls de les mesures afavoridores de la productivitat baixa que segueix, amb o sense crisi del COVID-19, mostrant la nostra economia.
L’economia global s’està recuperant, però de manera feble. Elements que han contribuït positivament a la millora de l’economia han estat la reobertura de la Xina i el menor preu de l’energia, segons indica l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent a juny 2023, presentat avui pel president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich, i el director d’Estudis i Economia, Salvador Guillermo, en la seu de la patronal catalana.
Així, cal destacar que Alemanya entra en recessió tècnica en el primer trimestre de l’any, i amb ella l’economia de l’eurozona. Una de les raons, a més de la major incertesa, es deu a la forta elevació dels tipus d’interès. Per això, la política monetària continua combatent la inflació, encara que s’estima que els augments de tipus siguin més moderats.
La Fed va encadenar deu pujades des de març de 2022 (última pujada de 25 punts bàsics al maig fins al rang 5,00%-5,25%, encara que sense canvis en l’última reunió de juny, mentre que el Banc Central Europeu ha deixat els tipus d’interès de referència en el 4,00% (operacions principals de finançament) i 3,50% (facilitat de dipòsit) després d’un cicle de vuit pujades des de juliol de 2022.
També ha de destacar-se que davant un pànic financer inicial amb les seves turbulències associades al Silicon Valley Bank i el Credit Suisse no van tenir un efecte contagi, per la qual cosa els dubtes sobre el manteniment d’una política monetària restrictiva es van anar dissipant, així com d’una crisi financera rellevant.
A més, la persistència de l’elevada inflació subjacent va contribuir al fet que les autoritats monetàries mantinguessin els tipus d’interès elevats per més temps de l’inicialment esperat. S’espera que la inflació disminueixi en la mesura que els factors d’oferta (normalització dels colls d’ampolla, moderació del preu de les matèries primeres, climatologia benigna) i demanda conflueixin (menor consum i inversió per condicions financeres més restrictives, reducció de l’estalvi generat durant la pandèmia), encara que continua persistint un alt nivell d’incertesa.
A Espanya, el creixement del PIB del primer trimestre 2023 va ser positiu i millor del que es preveu. Després del creixement moderat en l’última part de 2022, es va registrar un millor comportament de l’economia espanyola en el primer trimestre de l’any, per això milloren les previsions per a tot el 2023, malgrat el context d’incertesa. El sector exterior ha compensat la moderació de la demanda interna, on es constata aquesta força de les exportacions, però també un afebliment de la demanda interna, tant en consum com en inversió.
En aquest sentit, el Banc d’Espanya i altres institucions modifiquen les projeccions a l’alça. La bona marxa de la construcció continua i ja a Catalunya destaca el repunt del sector industrial. Això es reflecteix també en la bona marxa del mercat de treball, el ritme de reducció de l’atur és menor a Catalunya que en el conjunt d’Espanya, però l’afiliació creix amb major intensitat. Sense lloc a dubte, l’execució dels Fons Europeus també ha contribuït a impulsar la marxa de l’economia.
A Espanya i Catalunya, l’IPC es modera significativament, considerant l’efecte basi respecte als increments de l’any passat. La inflació subjacent comença a cedir, l’avançament per al mes de maig indica un menor creixement dels preus dels aliments i carburants. També es contempla una reducció de les expectatives d’inflació i dels efectes de segona ronda gràcies a l’acord salarial recentment signat entre CEOE_CEPYME i els sindicats CC.OO. i UGT, en el qual s’han proposat pujades salarials del 4%, 3% i 3% per als anys 2023, 2024 i 2025, respectivament.
Es redueixen els nivells d’endeutament privat, tant d’empreses com de famílies, per la qual cosa es comença a visualitzar l’efecte de l’enduriment de les condicions financeres en el nou finançament, amb majors costos per aquesta política monetària restrictiva.
En el primer trimestre de l’any s’observa una correcció del dèficit públic, especialment pels ingressos, però el seu nivell s’estima que romangui elevat en termes de les regles fiscals europees que s’activaran en el 2024. En aquest sentit, d’acord amb el Programa d’Estabilitat del Govern 2023-2026, es retardaria a l’any que ve la reducció del dèficit públic nivells inferiors al 3%. Es preveu una senda de reducció del dèficit del 4,8% en 2022 al 2,5% en 2026.
En aquest sentit i donat l’elevat nivell d’endeutament públic es pot veure dificultada la reducció del dèficit. Els governs hauran de fer front a majors costos de finançament i això podria posar en dubte la sostenibilitat de les finances públiques. A fins de 2022, la rendibilitat dels bons americans va arribar al 4,3% i la dels alemanys al 2,4%.
Quant al comerç exterior, s’ha produït una important reducció del dèficit comercial que l’any passat havia crescut pel fort augment dels preus de les importacions (matèries primeres, energia). Cal assenyalar que la desacceleració de l’activitat econòmica mundial s’ha sentit especialment en el comerç internacional. En aquest sentit, el rol de la Xina serà determinant tant pel costat de la demanda com de l’oferta.
Finalment es realitza un focus sobre la pèrdua de convergència, expressada en paritat de poder de compra, de la renda per càpita tant de l’economia espanyola com catalana, molt més intensa que en la resta de grans països, i que obeeix al fort creixement que van experimentar els països amb menors nivells relatius, a excepció, entre altres, d’Irlanda, que ha crescut de manera espectacular, i on ha jugat un paper rellevant el capital exterior, la seva menor dimensió i una política fiscal molt atractiva per a les empreses amb un tipus impositiu de societats del 12,5%.
En aquest sentit, es complementa amb l’anàlisi de competitivitat de les regions europees, on Catalunya va perdent posicions (100,8, lloc 108/234) a diferència de Madrid (118,6, lloc 36/234). D’aquí ve que novament hàgim d’insistir, tant a nivell espanyol com català, en la necessitat d’adoptar mesures afavoridores de la competitivitat i de la productivitat que mostren valors molt baixos de creixement.
Comments are closed.