Resum:
La situació econòmica actual és positiva, l’economia mundial continua recuperant-se de la gran desfeta ocasionada per la pandèmia. Els plans de vacunació han permès la relaxació de les mesures més severes, que tant impacte han tingut sobre l’activitat econòmica.
En els últims mesos la conjuntura econòmica s’ha caracteritzat per un empitjorament progressiu de l’entorn econòmic (recessió tècnica als EUA i forta deteriorament del creixement a la Xina, per exemple), amb un increment de la incertesa molt rellevant, la qual cosa ha implicat una nova revisió a la baixa de les previsions de creixement econòmic i a l’alça de la inflació.
En aquest context, es preveu una significativa moderació del creixement de l’economia a la tardor.
L’element més destacable ha sigut que en els mesos de juny, juliol i agost, es va registrar una inflació desbocada, associada especialment al fort augment del preu de l’energia, que està arribant amb bastant intensitat a la resta de sectors, com ho revela l’elevada inflació subjacent. La gran dependència a tota Europa del gas rus, amb importants dificultats per a substituir-lo a curt termini, principalment de cara al pròxim hivern, no permet albirar una ràpida correcció d’aquesta tendència en els preus.
És important assenyalar que, a impostos constants, la inflació hagués estat encara major, per la qual cosa s’aprecia l’efectivitat, encara que moderada, de les mesures posades en marxa per pal·liar la pujada de preus, encara que les mateixes es podrien haver implementat de manera més oportuna ja que els efectes no semblen haver estat suficients.
D’altra banda, el fort increment dels preus de l’energia també té les seves conseqüències en el dèficit comercial de béns, que es multiplica gairebé per sis en el primer semestre de 2022 respecte del 2021, tenint en compte que al considerable dèficit energètic se li suma ara un saldo no energètic negatiu. Encara que les exportacions van pujar 24,8%, en volum, l’augment va ser del 6,6%.
Així mateix, s’està produint un important creixement de la recaptació tributària. Aquests increments conjunturals tan significatius dels ingressos tributaris han de repercutir en una política tributària que beneficiï i no castigui l’activitat productiva. Tal com assenyala l’FMI, la principal mesura de política pública ha de ser la restauració de l’estabilitat de preus, atès que es protegeixi els sectors més vulnerables, entre els quals es troben també les empreses, que són les generadores d’ocupació. A més, a Europa, la política monetària contractiva va reaccionar de manera tardana, a diferència dels EUA, atès que caldrà modular la seva incidència sobre l’activitat econòmica i sobre l’elevat nivell d’endeutament de moltes economies.
