- Enfront de les poques rebaixes fiscals, Hisenda mostra increments de recaptació importants, del 15,1% en l’exercici 2021 i del 21,4% en els primers mesos de 2022, en part beneficiadts per l’alça de preus.
- La mesura estrella de reducció de 15 cèntims amb càrrec al pressupost, i 5 cèntims per als operadors, està carregant excessivament la liquiditat de les estacions de servei, posant-les en perill, perquè han d’avançar els recursos, i de forma encara més significativa per a les són més petites.
- Mesures insuficients, ja sigui de suport a sectors afectats, per destensionar significativament els preus, amb un ús excessivament prudent de les reduccions fiscals, que difícilment puguin frenar a temps aquesta forta elevació de preus. Es tracta de reduir-los i també de fer-ho de manera ràpida, d’aquí ve que haurien d’incrementar-se les dotacions pressupostàries.
- Hi ha sectors que sofreixen de manera significativa la crisi i que no s’esmenten en les mesures que s’han d’incorporar, com, per exemple, el sector tèxtil.
- La liquiditat, que es pot veure millorada amb la nova línia d’ICO amb 10.000 milions, no és l’àmbit prioritari, sinó la forta elevació de costos, i especialment dels energètics.
- En un context d’incertesa, el termini temporal de les mesures és molt ajustat, i cal donar previsibilitat més enllà del 30 de juny, perquè s’adoptin mesures que puguin mitigar la crisi, especialment, per als sectors més afectats.
- Preocupa la limitació a la llibertat d’empresa, novament reiterada amb la limitació de l’acomiadament i la fixació del límit de rendes al lloguer, que podran limitar la resposta a la crisi i, en alguns casos, agreujar les mesures a prendre posteriorment.
- Foment demana que es prolongui el termini de presentació de la liquidació del CO₂ fins al 30 de juny, i que es pugui compensar amb les ajudes que puguin rebre els sectors afectats.
La Junta Directiva de Foment del Treball celebrada avui, que ha debatut sobre les mesures adoptades recentment pel Govern d’Espanya com a resposta a la crisi per la invasió russa d’Ucraïna, vol mostrar la seva preocupació per l’escassa dotació pressupostària de les ajudes, i per l’extensió temporal d’aquestes, que presumiblement haurien d’allargar-se en el temps. Així, segons la informació publicada pel Govern, les ajudes directes a sectors es xifren en 362 milions d’euros per a agricultura i ramaderia; 68 M€ destinats al sector pesquer; 500 M€ per a grans consumidors d’electricitat; 125 M€ per a la indústria gas-intensiva; i 450 M€ al transport de carretera de mercaderies i passatgers, que resulten manifestament insuficients davant la situació de greu dificultat que pateixen els mateixos, després d’una gran crisi, com l’associada a la COVID-19.
Mentre el sector privat càrrega amb forts increments de costos que dificulten la seva viabilitat en aquells sectors energèticament intensius, tenim en canvi un increment significatiu de la recaptació impositiva, segons les dades que es van anunciar el passat 31 de març, d’un 15,1% en l’exercici 2021 i un 21,4% per als dos primers mesos del 2022, que, en part, prové de l’augment de preu. D’aquí ve que hagi sorprès que no s’haguessin pres mesures fiscals importants, com, entre altres, l’actualització de les bases i limitis fixos de l’IRPF.
Destaca, la reducció, amb càrrec al pressupost de 15 cèntims per litre de carburant -que ha d’acompanyar-se d’una reducció addicional de 5 cèntims per part dels operadors- amb caràcter general, que es dona d’una forma complexa i que addicionalment tensiona la tresoreria de les estacions de servei, que permetrà el mes d’abril atenuar la pressió dels preus, encara que hauria d’haver-se acompanyat també, amb caràcter temporal, d’una reducció del tipus impositiu de l’IVA del 21 al 10%.
Aquesta mesura estrella està carregant excessivament la liquiditat de les estacions de servei, especialment per a les més petites, posant-les en perill, doncs han d’avançar els recursos.
S’estableixen per a determinats sectors, i òbviament sense l’exigència de pèrdua de facturació, 10.000 M€ d’avals, que poden ajudar a dotar de liquiditat, encara que la situació, no és tant per ella, com pels augments desproporcionats dels costos, essencialment energètics, que dificulten la viabilitat de l’empresa. Sense cap dubte, suposa una ajuda addicional, però no es dirigeix a la causa essencial del motiu de la crisi, i de la corresponent elevació de costos difícilment digerible.
Hi ha sectors que sofreixen de manera significativa la crisi i que no s’esmenten en les mesures que s’han d’incorporar, com, per exemple, el sector tèxtil.
Foment demana que es prolongui el termini de presentació de la liquidació del CO₂ fins al 30 de juny, i que es pugui compensar amb les ajudes que puguin rebre els sectors afectats.
L’impacte temporal de les mesures, en molts casos fins a 30 de juny, és a molt curt termini, per la qual cosa seria convenient estructurar una estratègia previsible de com actuar, si no es produeixen avanços significatius en la reducció de preus, sense haver d’esperar als “minuts” finals i valorar l’evolució dels sectors afectats en la mesura que es vagi o no consolidant una major estabilitat dels preus en els pròxims mesos.
Possiblement estem davant una dosi insuficient de suport de la política fiscal a sectors afectats, la qual cosa tensiona els preus. Aquest fet pot comportar encara més i durant més temps aquesta forta elevació de preus.
Per tot això, Foment del Treball, participa de les mesures adoptades, encara que són manifestament millorables tant en volum de dotació com en la seva extensió temporal. Es fa precís, incrementar-les, monitorar la seva evolució i establir una estratègia d’actuació.
Foment veu amb preocupació la limitació de fixació de la revisió de preus al lloguer, així com la prohibició d’acomiadament, en la qual ja es va expressar en el període de la crisi de la COVID-19, ja que la continuïtat de les empreses pot veure’s perjudicada amb majors costos per retardar mesures que venen justificades, no per la voluntat dels empresaris, sinó per la dificultat de l’entorn i la continuïtat de l’empresa.
Segons la informació disponible, dels 6.000 milions, una part important es destina al Pla Nacional de Ciberseguretat de 1.200 milions, 1.800 milions d’euros a la rebaixa dels càrrecs del sistema elèctric, i únicament 1.505 milions a ajudes directes a sectors afectats, i 1.423 milions per a la bonificació de 15 cèntims als carburants (que es complementa amb 5 cèntims mínim per part dels operadors).
Comments are closed.