- El pressupostos reflecteixen volums d’inversió molt superiors als reals en anotar-se any rere any, inversions que s’endarrereixen i no s’executen.
- L’informe de la Comissió d’Infraestructures de Foment ha analitzat les dades de la inversió pública de les AAPP a Catalunya i entén que la distorsió de les dades afecta el conjunt de les administracions.
- Des de 2013 a 2020, l’execució pressupostaria de l’Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, acumulant un dèficit aproximat de 3.070 milions d’euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada.
- Foment demana una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, uns 5.000 milions d’euros, basada en una planificació realista i que s’executi en el temps i la forma planificada.
El dèficit d’inversió d’infraestructures a Catalunya s’ha incrementat en dos anys (2019-2020) en 7.000 milions d’euros. Així es desprèn de l’anàlisi de les dades sobre l’evolució de la inversió pública de les administracions públiques a Catalunya i que demostra que en dotze anys (2009-2020) -en l’apartat d’infraestructures- s’acumula ja un dèficit de 35.000 M€. Aquesta és una de les conclusions més destacades que inclou l’informe elaborat per la Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball, presentat avui pel seu president, Josep Sánchez Llibre, el vicepresident, Joaquim Llansó, i la presidenta de la comissió, Anna Cornadó. L’informe ha actualitzat les dades que s’havien estudiat en el període 2009-2018 i que estimaven en 10 anys un dèficit de 28.000M€.
A més a més, l’informe apunta també que, pel que fa al seguiment pressupostari d’algunes de les obres més significatives, els pressupostos anoten any rere any inversions que no s’executen -per diverses raons que les dificulten i alenteixen- de forma que es van repetint en els successius pressupostos. Així, el volum pressupostat, reiteradament, és molt superior al finalment executat. Aquesta repetició de les obres en els pressupostos, per manca d’execució, altera i distorsiona els mateixos, on es reflecteixen volums d’inversió molt superiors als reals, i fa que la seva credibilitat quedi en dubte en el conjunt de les administracions públiques.
Execució pressupostària de l’Estat a Catalunya
En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2022, la dotació pressupostada per a inversions a Catalunya és de 2.230,74 milions d’euros, el 17,2% del total de les inversions que es poden regionalitzar. Aquesta xifra suposa un increment de l’11,6% respecte als pressupostos de 2021 i situa Catalunya com a segona comunitat amb més pes sobre el total d’inversions pressupostades, just per darrera d’Andalucía (17,4% de les inversions regionalitzables).
No obstant això, les xifres encara se situen per sota del pes econòmic de Catalunya en el PIB de l’Estat (19%), indicador de referència que es contempla a la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia i que tenia com objectiu corregir el dèficit d’infraestructures a Catalunya.
A més, com s’analitza en l’informe, la inversió finalment executada resta lluny de la inicialment pressupostada. Des de 2013 a 2020, l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, acumulant un dèficit aproximat de 3.070 milions d’euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada.
Per al 2021, el pressupost d’inversions reals per a Catalunya per part l’Estat era de 2.068,1 milions d’euros en obligacions inicials. Amb dades oficials de la Intervenció General de l’Estat, l’execució pressupostària va ser del 13,3% en finalitzar el primer semestre, una xifra que, previsiblement, fa impossible que l’Estat compleixi amb Catalunya el 100% d’execució pressupostària per a 2021.
D’altra banda, si s’analitzen només les inversions realitzades del Grup MITMA (abans Grup Foment) a Catalunya, es a dir, del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana i de les seves entitats adscrites, l’execució pressupostaria 2013-2020 cau al 61,6% i la inversió regionalitzable se situa en el 12,2% de mitjana per al període esmentat.
L’execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya
Segons les dades disponibles, des de 2013 fins a 2020, l’execució pressupostària de la Generalitat de Catalunya ha estat aproximadament del 77,1%.
El dèficit acumulat de la Generalitat entre les xifres pressupostades i les executades és de 2.280 milions d’euros per al període 2013-2020.
A nivell històric, l’execució pressupostària de la Generalitat ha estat del 86,1%. Només ha assolit o superat tres vegades la inversió pressupostada des de 1982 (al 2008, 2009 i 2011).
En el pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany, la inversió pública assoleix la xifra de 3.951 milions d’euros, aquesta xifra suposa un increment del 96,4% respecte al pressupost de 2021. Les polítiques d’Habitatge i actuacions urbanes (529 M€), Carreteres (265 M€) i Infraestructures ferroviàries (223 M€) se situen entre les partides de major esforç inversor.
Licitacions, inversió pública i PIB
Per equiparar la inversió als indicadors europeus es recomana aconseguir una licitació d’obres del 2,2% del PIB català (aproximadament 5.000 milions d’euros), de manera sostinguda i recurrent, per al conjunt de totes les administracions i per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per a Catalunya. El 2020, per exemple, la licitació de totes les administracions públiques a Catalunya va ser tan sols del 0’7% del PIB, una licitació que es troba sota mínims des de l’any 2011.
La manca d’una decidida aposta per la inversió, especialment a Catalunya, que se situa en l’actualitat molt per sota de la mitjana d’altres països del nostre entorn, suposa una clara pèrdua d’oportunitats i de qualitat de vida dels ciutadans, perquè la inversió pública actua, a més de l’efecte directe que produeix la pròpia inversió, com a catalitzador de la inversió privada, ambdues generadores de llocs de treball i riquesa.
La inversió pública representa una part molt important del PIB de cada país. A Espanya, aquesta va constituir, l’any 2020, el 2,57% del PIB (28.200 milions d’euros). La inversió pública del conjunt de la UE va ser del 3,3% del PIB i la de l’Euro àrea, el 3,1%. Pel que fa a Catalunya, encara no disposem d’aquesta dada tan rellevant.
Des de 2004, l’evolució de la inversió pública ha estat ben diferent si comparem les xifres d’Espanya respecte a la resta de socis de l’Euro àrea. Mentre que Espanya presenta grans diferencies entre el període anterior a la crisis de 2008 i la posterior, amb nivells d’inversions entre el 4% i el 5% per al període 2000-2009 i d’entre el 1,9% i el 2,6% per al període 2013-2020, a l’àrea Euro la inversió pública ha estat de mitjana molt més estable, oscil·lant sempre entre el 2,5% i el 3,5%.
La disminució de la inversió pública a Espanya en aquest període ha estat tan intensa que no arriba a cobrir la depreciació de l’estoc de capital públic i, per tant, aquesta circumstancia està generant un dèficit d’inversió i manteniment alarmant, a diferència del que succeeix al conjunt de l’Euro àrea (12 països). S’estima que per a Espanya aquest estoc de capital va davallar en més de 32.400 M€, del 2012 al 2020. Segons les previsions de la Comissió Europea, aquesta pèrdua d’estoc continuarà en un futur immediat.
Comments are closed.