- Existeixen suficients disposicions legals que podrien fonamentar una decisió per part del Govern (Ministeri de Sanitat), per obligar a vacunar-se a tota la ciutadania.
- S’ha trobat la via més eficaç per superar la pandèmia. 6,24 bilions de dosis a tot el món evidencien la seguretat i efectivitat de les vacunes.
El progressiu retorn a la presencialitat dels treballadors als centres de treball i l’aclaparadora evidencia sobre la seguretat i efectivitat de les vacunes -6,4 bilions de dosis a tot el món- assenyalen el camí sobre l’oportunitat de normalitzar l’obligatorietat de les vacunes a tots els ciutadans que vulguin recuperar els hàbits de la vida quotidiana anterior a la crisi sanitària per la Covid. Això inclou també explorar la obligatorietat de la vacunació als centres de treball. Es tracta de fer prevaldre l’interès general i la seguretat sanitària. A més existeixen suficients disposicions legals que fonamentarien una decisió del Ministeri de Sanitat, en aquest sentit. És qüestió de voluntat política establir l’obligatorietat de la vacuna.
Experts jurídics, adverteixen que malgrat “ara com ara, no existeix la norma en el nostre ordenament jurídic que ho permeti explícitament, no hi hauria cap dificultat perquè excepcionalment, l’interès general relatiu a la salut pública prevalgués sobre el particular”. Es fa així referència a l’article 43.2 de la Constitució espanyola que regula que “correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris (…)” o la llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals, que regula les excepcions respecte a la voluntarietat dels treballadors.
Acceptant que es tracta d’una qüestió que s’ha de formular incorporant l’atenció als drets particulars, els governs tenen dret a imposar-la per a salvaguardar la salut del conjunt de la societat. Les dades dels resultats de la campanya de vacunació massiva -la mortalitat en les residències d’ancians espanyoles ha descendit un 97% des de la introducció de les vacunes- avalen decisions de polítiques públiques que puguin contenir les devastadores conseqüències de la pandèmia des del punt de vista social i econòmic.
Obligació moral
La vacunació és una obligació moral cap als altres que hauria d’aconseguir-se amb el convenciment, la informació i l’evidència, però si això és insuficient, el govern tindria l’obligació d’imposar-la per salvaguardar l’interès general.
Totes les empreses al llarg d’aquesta pandèmia s’han vist obligades per les autoritats sanitàries a imposar, amb caràcter obligatori, als seus treballadors i clients tot un seguit de mesures de prevenció de la COVID-19 com son la utilització de mascaretes, gels hidroalcohòlics, presa de temperatura, realització de proves diagnòstiques, etc.; amb la finalitat de protegir la salut dels seus treballadors i clients, i evitar contagis en els espais de treball. S’apel·la fins i tot a l’obligació de l’empresari a garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores. Des d’aquest punt de vista i per coherència dels mateixos principis de protecció i seguretat “si disposem gràcies a la ciència una mesura preventiva de primer ordre, com es la vacuna, i molt més eficaç que d’altres, els empresaris haurien de tenir l’oportunitat de poder exigir la vacunació dels seus treballadors en el casos que puguin constituir un perill per al propi treballador, la resta de personal i, en general, per al conjunt de persones relacionades amb l’empresa”.
En aquest sentit, es recorda que empreses com restaurants, cinemes, organitzadors d’esdeveniments multitudinaris, línies aèries o hotels també poden contribuir a la immunització general exigint proves d’inoculació als qui vulguin utilitzar els seus serveis, intentant alhora generar confiança i seguretat als seus clients.
Comments are closed.