- Davant l’indispensable increment de la despesa pública per la pandèmia, és urgent la rendició de comptes i l’avaluació sistemàtica de les polítiques públiques.
- Les agències independents com AIReF han de ser reforçades i dotades de noves funcions.
- Convé el compromís reforçat de les institucions parlamentàries per avançar en la indispensable i urgent reforma de la funció pública.
El president de Foment del Treball i de l’Institut d’Estudies Estratègics, Josep Sánchez Llibre, el vicepresident coordinador de l’institut, Jordi Alberich, i la vocal, Rosa Nonell, han presentat l’informe: Una Estratègia per avaluar les polítiques públiques.
En el context de la crisi sanitària i les seves conseqüències socials i econòmiques, l’Institut d’Estudis Estatégicos de Foment del Treball assenyala que “la dinàmica de major despesa pública en els propers anys, per recompondre les destrosses de la pandèmia, i la necessitat d’una millor provisió estable de serveis públics essencials, com la sanitat i l’educació, converteix en indispensable i urgent la rendició de comptes i avaluació sistemàtica de les polítiques públiques. A aquest efecte contribuirà un compromís reforçat de les institucions parlamentàries, però, tant o més important, resultarà l’assignació de recursos i competències a organismes independents i especialitzats, com els assenyalats en el present document. Però tot això, només resultarà eficient i sostenible si va acompanyat d’un ambiciós procés de reforma i modernització de la funció pública”.
Així mateix, “les aportacions hauran d’anar acompanyades de reformes en les polítiques públiques, que afavoreixin la finalitat i consistència de les inversions. Així, es consideren actuacions en àmbits com l’educatiu, el mercat de treball, la innovació, i la transparència”.
Amb aquests objectius, l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment valora com a fonamental entendre les exigències europees per aplicar-les, no únicament en el cas dels fons Next Generation, sinó també per abordar “una de les manques que llastren el nostre desenvolupament: l’absència d’una avaluació sistemàtica i coordinada de les polítiques públiques”.
Davant el creixement extraordinari de la despesa i amb un gran protagonisme del sector públic en la reconstrucció, el think tank de Foment subratlla que “ens correspon elaborar una estratègia conjunta de país, que ha de començar per consensuar els seus criteris bàsics”.
Aquesta estratègia ha d’incorporar la imprescindible rendició de comptes per aportar una major qualitat institucional i per afavorir un creixement econòmic, sostenible i inclusiu. A més, “en paral·lel, resulta urgent articular un entramat públic competent per evitar situacions com, per exemple, l’enorme dificultat perquè l’ingrés mínim vital arribi als qui el necessiten”.
L’Institut d’Estudis Estratègics considera que a Espanya disposem de les dades i les fonts d’informació adequades i remarca que “el problema resideix en la falta de coordinació entre organismes públics, institucions, i ens territorials, així com en l’escassa transparència per oferir dades de qualitat”.
Per aconseguir la sistemàtica i eficient avaluació de les polítiques públiques, afirma que és necessari reforçar i dotar de noves funcions a organismes ja existents com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) que hauria d’incorporar una nova funció: “la capacitat de bloquejar i en determinats casos, de sancionar”. També es valora que el Tribunal de Comptes i els corresponents Tribunals Autonòmics han de comptar amb més recursos.
En definitiva, l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment conclou que “tota estratègia d’avaluació de les polítiques públiques ha d’emmarcar-se en el context més ampli de reforma de les Administracions, amb tres prioritats principals: un millor sistema d’atracció i retenció del talent en la funció pública; un ús generalitzat de la ciència, tecnologia i coneixement en la formulació i gestió de polítiques; i una major coordinació entre els diversos nivells de les Administracions Públiques”.
“Les enormes dificultats -assenyala l’informe- per gestionar l’ingrés mínim vital, els retards en la percepció dels ERTO, o el millorable historial que acumulem en la gestió dels fons europeus, són exemples paradigmàtics de la necessitat d’un ampli compromís polític a favor de la posada al dia de la nostra funció pública”.
Comments are closed.