- Foment demanarà la interposició del recurs contra l’art. 66 i la disposició derogativa primera de la LPGE.
- L’impost és confiscatori perquè grava un patrimoni que no genera les rendes suficients per pagar l’impost.
- “És un bon moment per reivindicar els drets dels ciutadans enfront de la potestat impositiva de l’Estat i de la resta de les administracions públiques”, afirma el president de Foment del Treball.
- El president de Foment proposa també la condonació d’una part del crèdits ICO i ajudes directes per les empreses que demostrin la seva viabilitat.
El president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha anunciat avui que la entitat sol·licitarà al Defensor del Poble la interposició de recurs d’inconstitucionalitat contra l’art. 66 i la Disposició derogativa primera de la LPGE, perquè declari inconstitucional l’Impost del Patrimoni. Durant la seva intervenció a la tribuna Nueva Economía Fòrum, Sánchez Llibre, ha demanat un debat en profunditat de tot el sistema fiscal espanyol que ha de tenir l’únic objectiu d’incentivar l’economia productiva del país. “Volem una fiscalitat competitiva per les empreses i per les famílies a Catalunya i avui això no és possible per una pressió fiscal excessiva per part del Govern de la Generalitat de Catalunya i per part del Govern de l’Estat espanyol quan planteja amb aquests PGE pel 2021, un increment d’impostos i també un increment del patrimoni que li dóna caràcter d’indefinit, quan fins ara era temporal”, ha afirmat Sánchez Llibre.
Tal i com ha explicat el president de Foment, amb l’impost de patrimoni es grava l’estalvi, procedent de rendes que ja han estat objecte de tributació i es tracta d’un tribut que no existeix en la resta de països de la Unió Europea “i que, per això mateix, fa anys que hauria d’haver estat suprimit”, ha sentenciat. En la seva intervenció ha destacat que aquest patrimoni es grava amb tipus impositius absolutament confiscatoris, infringint el que es disposa en l’article 31.1 de la Constitució. Aquest article declara que “tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”. És confiscatori –ha explicat Sánchez Llibre- perquè grava un patrimoni que no genera les rendes suficients per pagar l’impost”.
Qui és capaç d’obtenir del seu patrimoni en aquests moments rendiments d’1, el 2 o el 3,5% com per pagar l’impost que el grava?; Quins són, per exemple, els rendiments actuals del deute públic: lletres, bons i obligacions del Tresor?, s’ha preguntat el dirigent empresarial.
Un impost ja qüestionat per el Defensor del Poble
Cal tenir en compte que el Defensor del Poble té per funció, d’acord amb l’article 1 de la seva llei orgànica la defensa dels drets compresos en el Títol I de la Constitució. Títol en el qual es troba l’article 31, que proclama el principi que els tributs no poden ser confiscatoris.
Aquest principi de no confiscatòrietat impositiva ja va merèixer l’interès del Defensor del Poble en relació amb la Llei 24/1983, de 21 de desembre, de mesures urgents de sanejament i regulació de les Hisendes Locals, tal com es reflecteix en el seu Informe a les Corts Generals de 1984.
Per aquest motius, Sánchez Llibre considera que potser un bon moment per reivindicar els drets dels Ciutadans enfront de la potestat impositiva de l’Estat i de la resta de les administracions públiques. L’objectiu de Foment serà el d’aconseguir la inconstitucionalitat de l’impost del patrimoni i que desaparegui de la fiscalitat espanyola.
Ajudes directes: injectar diners (que no crèdits) i condonar part dels ICO a empreses viables
Davant les previsions d’una lenta recuperació de l’economia espanyola a partir del 2023 ha considerat essencial que les administracions públiques, sindicats i empresaris facin tot el possible per accelerar la recuperació amb polítiques fiscals, però també amb ajudes directes als sectors productius més afectats per la COVID-19 (turisme, hosteleria, restauració, hotels, transports, cultura i esports…). L’objectiu: empreses viables abans de la COVID-19 i amb perspectives de continuar sent-ho.
D’entre les propostes ha destacat que l’Estat ha d’emetre més deute públic (50.000 M€); que una part del 140 mil milions d’euros que corresponen a Espanya del Next Generation es destinin a reformes estructurals i, per últim, a l’ajornament i condonació d’impostos. És en aquest punt on ha proposat que “un dels mecanismes viables solvent i ràpid, podria ser el de canalitzar una part important de les noves ajudes directes a través de les empreses prestatàries dels crèdits bancaris que han rebut l’aval de l’Estat a través del ICO”. En definitiva, ha demanat buscar una fórmula que determini quin ha de ser el grau de condonació dels crèdits que es pot produir per propiciar la viabilitat de l’empresa i, a la vegada, buscar mecanismes alternatius per totes aquelles pimes i autònoms que no han demanat crèdits ICO.
El decàleg de la recuperació
Per tancar la seva intervenció, Sánchez Llibre ha formulat el decàleg de la recuperació per afrontar des d’una perspectiva integral tots els eixos de treball que impacten de forma rellevant en el dinamisme econòmic, cultural y social del conjunt de Catalunya.
- L’estabilitat política i lleialtat institucional.
- Reindustrialització de Catalunya. Incrementar el PIB a les indústries catalanes al 23% el 2030.
- La reformulació o la reinvenció del sector turístic.
- L’economia del soft-power.
- Reforçar el nostre teixit de petites i mitjanes empreses.
- Desenvolupament de les infraestructures bàsiques a Catalunya. Impulsant col·laboració publicoprivada.
- Recuperar el sector de la construcció, de l’immobiliari i de la rehabilitació d’edificis.
- Fòrmula per un pacte educatiu (formació professional i universitats) que responguin a les necessitats de les empreses.
- Reforma de l’administració pública. Major eficiència al sector públic.
- Barcelona i la seva metròpoli.
Comments are closed.