- És fonamental proporcionar ajudes a les empreses per subsistir i evitar que els riscos d’insolvència es materialitzin.
- La gestió de les ajudes per part dels Governs està sent un element clau perquè l’evolució de l’economia no sigui tan dependent de l’evolució de la pandèmia, i per propiciar una recuperació sòlida.
- L’FMI preveu un increment de la incidència de la pobresa extrema per primera vegada en dues dècades, així com un augment de la desigualtat en la mesura que la pandèmia ha afectat de manera desproporcionada a dones i treballadors de l’economia submergida i amb menors nivells de formació.
- L’estalvi fiscal d’avui pot constituir un dèficit major demà, d’aquí ve que haurà de valorar-se que una falta d’ajudes adequades pot no millorar el dèficit, sinó agreujar-lo.
- La inversió pública ha de ser transformadora i generadora de millores de productivitat, que ajudaran a llarg termini a l’economia davant els reptes mediambientals, socials i de competitivitat.
- En el 3er trimestre, la producció industrial a Catalunya va millorar un 0,8%, enfront del -0,6% del conjunt d’Espanya.
L’OCDE projecta una evolució del PIB per a Espanya que implica un creixement de 5% en 2021 i de 4% en 2022.
El context econòmic és de recuperació. Molts indicadors es troben encara en terreny negatiu, però lluny dels mínims observats abans de l’estiu. Uns altres registren una forta variació positiva mensual, encara que per sota dels registres de l’any passat. El fet que l’evolució de la COVID-19 determini de manera tan directa l’evolució de l’economia provoca un clima d’incertesa molt elevada, amb conseqüències negatives en la presa de decisions d’empreses i consumidors. Es retreu la inversió i es posposen decisions de consum, en el millor dels casos, a més de paralitzar activitats per raons de salut pública.
En una primera instància, la gestió econòmica de la pandèmia requeria de mesures urgents per facilitar l’accés a la liquiditat per part dels agents econòmics, però en la segona ona, és fonamental proporcionar ajudes a les empreses per subsistir i evitar que els riscos d’insolvència es materialitzin. Perquè en cas contrari, hi haurà una forta destrucció d’ocupació, i de caràcter permanent. Davant la persistència de la pandèmia les mesures de liquiditat resulten manifestament insuficients. Així ho expressa l’Informe de Conjuntura trimestral presentat en Foment pel president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, i pel secretari general adjunt, Salvador Guillermo.
En aquest sentit, tots els organismes internacionals estan ja posant el focus en els plans d’estímuls de mesures econòmiques d’urgència dissenyats pels diferents països. El missatge és clar, una dolenta i defectuosa gestió de les ajudes pot tenir efectes perniciosos sobre l’economia -de manera que moltes empreses no aconsegueixin sobreviure-, i també els instruments que s’utilitzin. Per això, el timing de les ajudes, tant per incorporar-les com per retirar-les, resulta un element diferenciador entre països, perquè els que millor gestionin (les ajudes) exhibiran una millor evolució en els indicadors d’activitat i, en molts casos, accelerant-se als nivells previs a la crisi.
En definitiva, la gestió de les ajudes per part dels Governs està sent un element clau perquè l’evolució de l’economia no sigui tan dependent de l’evolució de la pandèmia, i per propiciar una recuperació sòlida. Això no obsta al fet que una gestió eficient de la pandèmia resulti molt rellevant.
Conjuntura per a Espanya i Catalunya
Tenint en compte el context econòmic actual i l’elevat nivell d’incertesa respecte al desenvolupament de la pandèmia i la seva afectació en l’economia, cal destacar, alguns elements en relació als indicadors de conjuntura per a Espanya i Catalunya:
- L’indicador de confiança del consumidor del CIS per a Espanya, ha tornat a baixar per quart mes consecutiu, aconseguint els 48,5 punts, per sota del nivell del mes d’abril que va ser el més baix de la sèrie. A l’octubre, l’indicador de situació actual es troba en els 28,2 punts i el d’expectatives en els 68,8. En el curt termini, els consumidors mostren un nivell molt baix de confiança amb la situació actual, tota vegada, que més positiu enfront de les expectatives.
- El finançament augmenta en el cas de les empreses (5,0%), mentre que en famílies disminueix (-0,4%), encara que ho fa pel menor finançament a l’habitatge (-1,3%), ja que el crèdit al consum puja (2,3%).
- El dèficit consolidat (sense CCLL) va ascendir al –6,8% del PIB, la qual cosa implica un augment molt considerable enfront del -1,6% respecte al mateix període de 2019. L’increment del dèficit fiscal es deu a una reducció dels ingressos de 5,3%, juntament amb una expansió de la despesa de 10,9%. Catalunya va registrar una capacitat de finançament 848 milions d’euros, enfront del dèficit de 401 milions d’igual període de l’any anterior. La millora del dèficit de Catalunya s’explica perquè els recursos (11,7%) van créixer a un ritme major que les despeses (6,3%).
- El reflex de la COVID-19 en la balança exterior s’observa en la caiguda del saldo positiu del compte de turisme que va passar a ser de 400 milions d’euros, enfront dels 4.600 milions del mateix mes de l’any anterior.
En relació a l’ocupació, en termes d’hores treballades, es va observar un increment de 24,7% respecte al trimestre anterior i, en taxa interanual, la contracció va ser de 6,2%, la qual cosa representa en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, un descens d’1.012.000 llocs de treball.
Des de la perspectiva de la demanda, l’aportació de la demanda nacional a la variació del PIB va ser de -7,8 punts i, d’altra banda, la demanda externa va contribuir amb -0,9 punts.
Quant a aquesta última, es van reduir tant les exportacions de béns (-4,6%) com de serveis (-42,8%), i dins d’aquestes, la despesa de no residents en el territori econòmic es va mantenir amb variacions negatives (-74,3%).
Cal destacar a més, en relació a la demanda interna, que malgrat la forta recuperació, encara persisteix la caiguda del consum privat i de la inversió: -6,8% i -11,9%, respectivament.
Pel costat de l’oferta, es tornen a registrar caigudes interanuals en la indústria, construcció i serveis, encara que més moderades que les del segon trimestre.
A Catalunya, destaca la forta caiguda de tots els sectors d’activitat. Encara que cal destacar, que les branques amb major pes en l’economia catalana, com l’alimentació, la química o els productes farmacèutics, han recuperat pràcticament el nivell de producció previ a la crisi.
L’índex general de xifra de negocis de les activitats de serveis a Espanya, corregit d’efectes estacionals i de calendari, va caure un 13,8% anual al mes de setembre, xifra molt similar a la dels mesos de juliol i agost, encara que representa un repunt en relació al pic del mes d’abril quan la contracció va aconseguir un 41,5%. Destaca la forta reducció d’aquest indicador en l’hostaleria (-48,4%). Per part seva, l’índex general de volum de negoci del sector serveis a Catalunya va caure un 5,5%, similar a la mitjana del conjunt d’Espanya (-5,3%).
D’altra banda, al setembre, la xifra de negocis de la indústria es va contreure un 6,1% anual en la sèrie corregida per a Espanya, la qual cosa implica una recuperació respecte als mesos previs encara que per sota dels nivells de l’any passat. En aquest sentit, cal esmentar, que l’evolució de la xifra de negocis de la indústria presenta una recuperació més ferma que la de serveis, la qual s’ha mantingut estable en els últims mesos. A Catalunya, l’índex general de xifra de negocis va baixar un 5,5% (mitjana del conjunt d’Espanya: -3,3%).
L’índex de producció industrial (corregit d’efectes estacionals i de calendari) va registrar un descens de 3,4% anual per al conjunt d’Espanya al setembre, la qual cosa implica una millora en comparació amb les caigudes del segon trimestre. A Catalunya, l’índex general va augmentar un 0,8% (mitjana del conjunt d’Espanya: -0,6%).
En relació al comerç, les vendes minoristes (índex general corregit d’efectes estacionals i de calendari), es van reduir un 2,7% anual a l’octubre, a Espanya, encara que respecte al mes anterior van augmentar lleugerament, un 0,2%. El comerç online presenta un increment anual del 43,3% i una variació positiva de 7,1% respecte a setembre. A Catalunya, les vendes al detall (índex general) van baixar un 3,5% en termes anuals (Espanya: -2,4%).
Quant a l’activitat turística, en l’acumulat al mes d’octubre, van arribar a Espanya uns 17,9 milions de visitants, és a dir, un 86,6% menys que en igual període de l’any anterior. Catalunya –amb 3,7 milions de visitants, representant el 21% del total– va registrar una disminució de 78,5% anual.
L’FMI destaca la fortalesa del sistema financer espanyol, que ha contribuït a mitigar l’impacte de la crisi, però posar en relleu que la pandèmia ha agreujat les ja altes disparitats socioeconòmiques a Espanya.
Així mateix l’OCDE projecta una evolució del PIB per a Espanya que implica un creixement de 5% en 2021 i de 4% en 2022. L’organisme assenyala que les restriccions localitzades per fer front al virus i als seus efectes en sectors com el turisme minvaran la recuperació a Espanya en tant no es disposi d’una vacuna efectiva. Recomana, a més, mantenir un enfocament flexible en relació a les mesures per ajudar a les empreses i treballadors en el transcurs de la pandèmia, enfocant les ajudes fiscals als qui més el necessitin.
La relevància del timing per a les ajudas econòmques
És imperatiu compensar adequadament les necessitats a curt termini per mantenir el suport al teixit productiu i famílies, alhora que es gestionen els riscos a mitjà termini de la durada d’unes certes ajudes.
En aquest sentit, des de Foment, considerem que el quid de la gestió de les polítiques econòmiques d’urgència davant la pandèmia, radica en el ritme d’implementació de les ajudes. Tant en la seva introducció oportuna, per ajudar les empreses a travessar problemes de liquiditat o de solvència a causa de les restriccions sanitàries, com en la seva correcta retirada, el ritme de la qual haurà d’adequar-se a l’evolució de la situació conjuntural. Les ajudes i incentius no han d’eliminar-se molt ràpid ni mantenir-se indefinidament. El disseny del paquet de mitjanes és molt important, i caldrà tenir en compte que l’estalvi fiscal d’avui pot constituir un dèficit major demà, d’aquí ve que haurà de valorar-se que una falta d’ajudes adequades pot no millorar el dèficit, sinó agreujar-lo. Per això cal allunyar-se, en aquesta intensa i ràpida crisi de visions miops.
Haurà de graduar-se de nou un conjunt de mesures addicionals, com les preses per altres països, tant en el primer confinament com actualment enfront de les fortes restriccions d’activitat per motius de salut pública, que s’assenyala àmpliament en l’Informe de Conjuntura en el qual es troba aquest focus.
La importància de la inversió pública
L’FMI adverteix que res pot guiar millor, tant l’estratègia de recuperació i la de futur, com la inversió pública. Especialment pensant en la inversió pública en infraestructures donat el seu efecte multiplicador i la seva capacitat de reduir les desigualtats a partir de transformacions estructurals.
En només una dècada el nivell d’inversió pública s’ha reduït a més de la meitat. Evidentment, aquest descens es deu a l’impacte de la Gran Recessió de 2008 en les finances públiques, però des d’aleshores, només s’ha recuperat unes dècimes.
Tot això precisa d’una alta eficiència i una bona qualitat institucional que permeti identificar quins sectors s’han de prioritzar i garanteixi una bona gestió dels projectes i la seva eficàcia. No tot val, per la qual cosa la inversió pública encara que es vegi des d’una perspectiva keynesiana, també ha de ser transformadora i generadora de millores de productivitat, que ajudaran a llarg termini a l’economia davant els reptes mediambientals, socials i de competitivitat.
Comments are closed.