El 2017 va ser un altre any perdut quant a l’avenç de les infraestructures a Catalunya

Foment del Treball ha constatat que, novament, el 2017 ha estat un any de minsos resultats pel que fa a les infraestructures, ha estat un altre any perdut a Catalunya. La patronal catalana ha actualitzat el seu estudi anual Per un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya i el CAT-100, catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100). Els documents els han presentat el president de la Comissió d’Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, i per el director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo.

L’ajust fiscal recau excessivament sobre la inversió pública

Foment constata, un any més, que la inversió pública a Catalunya ha estat extraordinàriament baixa, cosa que limita la inversió empresarial, doncs la inversió pública actua de complement i catalitzador de la privada; perjudica la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans; fa perdre oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.

En el període 2009-2016 la inversió pública a Espanya i a Catalunya va caure un 60%, i l’any 2017 el seu pes en el PIB espanyol se situa en el 2%, el menor des de finals del segle XX. Així, el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública ha passat del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 4,9%, el 2017. Això ha ocasionat que els pressupostos d’infraestructures estiguin en mínims històrics.

L’execució de les inversions pressupostades als Pressupostos Generals de l’Estat del 2017, publicades per la Intervención General de la Administración del Estado, va assolir el 81,0% (56,4%, el 2016) del pressupostat a Catalunya, percentatge similar a l’execució total, que correspon a 901,8 M€ d’un total pressupostat de 1.114 M€, (644 M€ i 1.142 M€ el 2016). Aquesta inversió a Catalunya equival al 13,2% de les inversions regionalitzables o el 8,8% de totes les inversions efectuades pel Sector Públic Estatal. I pel que fa a les infraestructures de transport, l’execució només va ser del 77,5%.

La Generalitat, per la seva part, va executar el 2017 el 83,% (82% el 2016) de les inversions reals pressupostades (crèdits inicials), 487,7 M€ (460,5 M€ el 2016), i va realizar el 102,31% (124,5% el 2016) de les transferències de capital, 513,8 M€ (608,1 M€ el 2016). Les administracions locals catalanes, varen efectuar el 2017 inversions reals per un import de 1.107,8 M€ (amb una execució pressupostària del 84% del crèdit inicial, o del 38% segons el crèdit definitiu). La inversió, el 2016, va ser de 1.076,3 M€.

Foment reclama que, davant d’aquesta situació de recursos públics limitats, se seleccionin de forma acurada les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, emprant metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públic, en un context de forta restricció pressupostaria, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publicoprivades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc).

Retards en el Corredor Mediterrani

Alhora, l’anàlisi realitzada des de la Comissió d’Infraestructures i Equipaments del Foment assenyala que el Corredor Mediterrani ferroviari per transport de mercaderies es troba encara força endarrerit, si bé es detecten avenços. Projectes inadequats, impugnacions legals, dificultats tècniques amb el tercer fil, ajustaments pressupostaris o insuficient impuls polític han ocasionat que la infraestructura no s’executi en el termini establert (fins Almeria el 2017).

A més, encara hi ha poca informació detallada de l’estat de les obres i del calendari de les actuacions d’aquesta transcendent infraestructura, si bé s’ha millorat respecte la situació anterior gràcies al nomenament d’un coordinador del Corredor Mediterrani:

• Tram Castellbisbal-Martorell s’ha licitat la compra de materials aquest juliol.
• Tram Martorell-Sant Vicenç de Calders, les obres es van iniciar el maig del 2018
• Tram Sant Vicenç de Calders-Vilaseca s’ha licitat la compra de materials aquest juliol.
• Tram Vandellós-Tarragona, variant en ample ibèric en proves de circulació.
• Tram Castelló i Vandellòs, el contracte també es va rescindir per redefinició del projecte.

D’altra banda, el nou accés ferroviari al Port de Barcelona resta paralitzat per canvi en el projecte, i les obres de l’accés viari estan aturades i hi ha prevista la rescissió del contracte i la redacció d’un nou projecte.

Agència d’Infraestructures de Catalunya i el Consel Assessor d’Infraestructures de Catalunya

Foment del Treball Nacional segueix proposant la creació d’una agència independent, de composició mixta publicoprivada, que porti a terme aquest procés de millora de l’eficiència i faciliti el canvi de model de gestió de les infraestructures. En política comparada, es constata que existeixen arreu autoritats independents similars, de naturalesa i funcions molt diverses, sovint amb participació del sector privat en els òrgans decisoris o d’assessorament, essent potser els exemples més reeixits Infrastructure Australia i la francesa Commission nationale du débat public (CNDP). Després d’haver analitzat les millors pràctiques internacionals i tenint en compte la nostra tradició administrativa, Foment creu que la figura que més adequada és l’agència.

En tant que no es creï l’Agència d’Infraestructures de Catalunya, des de la iniciativa privada s’ha constituït el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, format per catorze experts de reconegut prestigi i trajectòria professional, i que es va crear el 12 de maig del 2017. El van impulsar l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). Hi col·laboren també la Confederació Catalana de la Construcció (CCC), el Col·legi de Camins i l’Institut Tecnològic de la Construcció (ITEC).

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya té com objectiu impulsar un canvi de cultura en el sector de les infraestructures a Catalunya..  És una entitat independent de les institucions polítiques i de govern i vol ser un instrument que faciliti als diferents agents del sector informació tècnica, objectiva i independent que permeti el diàleg i debat serè i rigorós de les polítiques publiques d’infraestructures a Catalunya. El seu primer president és l’enginyer de camins Francisco Gutiérrez.

De moment, el Consell ha elaborat dos documents d’anàlisi i ha celebrat dues Nits de les Infraestructures de Catalunya, tot lliurant el premi a la infraestructura de l’any:

• Document núm. 1 (Gener 2018). Les vies d’alta capacitat: la urgència d’un nou model de gestió
• Document núm. 2 (Juny 2018). L’eficiència de la inversió en infraestructures

Altres mesures que proposa Foment per a la millora de la governança són:

• Necessitat que ports i aeroports gaudeixen de plena autonomia de gestió.
• Necessitat d’una metodologia comuna d’avaluació de totes les infraestructures.
• Revisió dels protocols reguladors del cicle del projecte.
• Informació detallada i a l’abast de la societat de l’estat i evolució dels projectes d’infraestructures, per tal de donar compliment a la filosofia de les lleis de transparència i de la rendició de comptes per part de les administracions.
• Necessitat de definir instruments de compensació a escala individual i municipal per als afectat per la construcció d’infraestructures.
• Canvis culturals i de processos en relació a les infraestructures.
• Tendències i desenvolupaments futurs en l’àmbit de les infraestructures.

Actualització del Catàleg de 100 infraestructures (CAT100)

Foment del Treball ha actualitzat el Catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que considera bàsiques per pal·liar el dèficit infraestructural que pateix Catalunya i que va presentar el 10 de juny de 2015 per primer cop.

Els principals canvis que destaquen en el CAT-100 són:

• Actuacions que es donen de baixa del catàleg perquè s’han posat en servei el 2017:
  • Finalització del perllongament d’FGC a Sabadell: la Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc Nord, cotxeres a Ca n’Oriac, 430 M€, juliol 2017.
  • Nous accessos a l’Ampliació Sud. Terminal d’expedició i recepció del Moll Prat del Port de Barcelona, tercer trimestre del 2017.
  • També es dóna de baixa del catàleg FGC L6 Reina Elisenda-Finestrelles (TIR negativa, fora de planificació a curt/mig termini)

• Altres actuacions realitzades el 2017 que, o bé consten al catàleg però no finalitzen la infraestructura, o bé no en formen part, però és interessant destacar-les per poder fer un balanç de l’any en l’àmbit de les infraestructures:
  • Administració General de l’Estat (selecció):
    • A-14 Lleida Rosselló (M. Fomento), 72 M€, juliol 2017.
    • Finalització de les obres de la presa d’Albagés (Acuaes). No s’emplenarà d’aigua fins el 2019, com a mínim.
    • Obres de renovació de la pista principal aeroport del Prat (AENA), 18,7 M€, juliol 2017.
    • Obres del tren llançadora a la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona-El Prat al seu pas pel vestíbul de la Terminal T2 (AENA).
    • Remodelació de un enllaç i una intersecció a la N-II al seu pas per Tordera (M. Fomento), 6,94 M€, juliol 2017.
  • Generalitat (selecció):
    • Obres adaptació FGC Sarrià (FGC), 5 M€, gener 2017.
    • Depuradora de Talamanca (ACA), 0,8 M€, juliol 2017.
    • Alternativa a la travessera de l’L-303 Agramunt (Dep. Territori i Sostenibilitat), 0,6 M€, juliol 2017.
    • Remodelació del nucli antic d’Horta de Sant Joan (Incasòl), 0,9 M€, desembre 2017.
  •  Altres (selecció):
    • Centre logístic Amazon a El Prat de Llobregat, 200 M€ (30 M€, compra del solar), octubre 2017.
    • Plataforma logística del fred al ZAL (Carrefour y Cilsa, societat gestora de la Zona de Actividades Logísticas de Port de Barcelona), 12 M€, maig 2017.

• Infraestructures que s’incorporen al CAT100:
  • C-17 Millores de la capacitat i l’accessibilitat de la C-17 (Fitxa XV19/2018).
  • C-15 Tercer carril entre Vilafranca del Penedès- Igualada (Fitxa XV20/2018).
  • Nova carretera entre Riba-roja d’Ebre i Granja d’Escarp.
  • B-224 Desdoblament Martorell-Masquefa.
  • CIM el Camp – sector est.
  • Soterrament de Can Feu FGC Sabadell.

La licitació pública d’avui són les obres de demà

La licitació pública, mitjançant la qual les administracions sol·liciten a les empreses que presentin ofertes pels serveis i obres d’infraestructures, és l’indicador que ens determinarà la inversió efectiva que es produirà en el futur immediat.

La licitació oficial d’obres a Catalunya va augmentar el 2017 un 49%, assolint 1.690 milions d’euros (1.130 milions el 2016), gràcies sobretot a l’impuls de l’Administració Local i, en menor mesura, de la Generalitat de Catalunya.

La licitació és molt inferior a la mitjana dels darrers 20 anys (3.750 milions d’euros anuals constants).