La reforma del Codi penal que va entrar en vigor el juliol de 2015 en matèria de compliance, juntament amb la seva interpretació a la Circular 1/2016 de la Fiscalia i el seu encaix en els delictes ambientals, van centrar ahir una nova sessió del Cicle de Debats Reptes per la Indústria, celebrada a Foment del Treball. La jornada va ser inaugurada per Josep Lluís Cabestany, President de la Comissió d’Indústria de Foment del Treball, i va comptar amb la participació d’Óscar Morales, Soci d’Uría Menéndez; Noemí Blázquez, Advocada d’Uría Menéndez Advocats i Secretària de la Secció de Dret Ambiental de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona; i Francisco Bañeres, tinent fiscal del Tribunal de Justícia de Catalunya.
Óscar Morales va fer un repàs per l’evolució del Codi Penal des de 2010 fins a arribar a la nova regulació de juliol de 2015 que va dotar de virtualitat als programes per a la prevenció de delictes. El nou model configura els programes de compliance com a possible causa d’exoneració de la responsabilitat penal de l’entitat, reformulant així l’actuació que pot desencadenar la responsabilitat penal de les persones jurídiques.
Per la seva banda, Francisco Bañeres, tinent fiscal del Tribunal de Justícia de Catalunya, va explicar l’objectiu de la Circular 1/2016 que va publicar la Fiscalia General de l’Estat fa tot just un parell de mesos. “Es tracta de disciplinar l’activitat econòmica perquè els seus actors no causin perjudicis en el conjunt de la societat. Amb independència d’una major o menor eficàcia, cal fomentar la cultura de la responsabilitat corporativa “. No obstant això, va puntualitzar que els programes de compliance s’han de basar en una veritable política de prevenció de delictes d’en l’empresa, que sigui realista, assumible i coherent amb la resta d’actuacions de la companyia respecte dels seus gestors i directius, i en el cas ambiental, respecte de la normal activitat industrial. Banyeres de Mariola va afegir que la posició de la Fiscalia és que l’empresa justifiqui que ha fet tot el que està al seu abast per prevenir el delicte.
Per la seva banda, Noemí Blázquez, advocada d’Uría Menéndez i vocal de la Secció de Dret Ambiental del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), va explicar el model de prevenció dels delictes contra el medi ambient derivats de l’activitat productiva com a causa d’exempció . En la seva intervenció, Blázquez va destacar que els models d’organització i gestió han d’estar adaptats a l’empresa i als seus riscos particulars. “La clau per valorar l’eficàcia d’un model rau en quina mesura és una veritable expressió de la seva cultura de compliment”. Si bé a la persona jurídica no se li pot atribuir una voluntat pròpia per delinquir, perquè pugui ser condemnada, se li ha d’exigir una certa culpabilitat per defecte d’organització. Amb aquesta reforma es pretén que els programes de compliance comencin a jugar un paper rellevant: si estan correctament dissenyats i implantats podran erigir-se com a eximent del delicte ambiental.
Entrant en detall, l’advocada va explicar com s’estructura la compliance penal com a causa d’exempció. Finalment ha subratllat que “la mera adopció d’un model no ha de constituir un salconduit per a la impunitat de la persona jurídica”.
Comments are closed.