Catalunya continua incrementant la pressió fiscal amb sis impostos nous aprovats al Parlament el 2017

El Comitè Executiu de Foment del Treball ha considerat avui que la continua activitat legislativa del Parlament de Catalunya per la creació de nous impostos –durant aquest any 2017, fins al mes d’agost, un total de sis tributs nous– és contraproduent per l’activitat econòmica de Catalunya, pels contribuents i per les empreses. La normativa i aplicació dels nous impostos comporta conflictes entre contribuents i administracions, i projecta una imatge d’incertesa i poca previsió normativa que no fomenta la captació i retenció del talent. El Comitè Executiu de Foment considera, en definitiva, que és un obstacle més per l’atracció de noves inversions i la creació de llocs de treball. Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis de tot l’Estat i amb els tipus impositius més alts a les altres figures tributàries. Fins al 31 de desembre del 2016 Catalunya comptabilitzava un total de 14 tributs propis, als quals s’han de sumar els 6 nous impostos aprovats fins al mes d’agost del  2017.

És per aquest motiu que Foment del Treball demana  que l’aplicació dels impostos hauria de ser entesa per tal de crear una situació que faci compatible el manteniment de l’Estat del Benestar, amb una gestió eficient dels impostos i revertir de forma gradual l’increment continuat de la pressió fiscal, que es va justificar a partir de l’any 2008 com a conseqüència de la crisi econòmica. L’economia creix i els principals organismes internacionals preveuen millores dels principals indicadors.

Nous impostos al 2017

1. L’Impost de les begudes ensucrades es va aprovar a principis d’any i està en vigor des de l’1 de maig. Al juliol va començar el primer període d’autoliquidació.

2. Impost sobre els actius no productius de persones jurídiques, que es va meritar el passat 30 de juny. A dia d’avui encara no s’ha aprovat ni el reglament ni els paràmetres de liquidació, previstos a partir de l’any vinent.

3. A la llei de mesures fiscals aprovada el passat 28 de març es van introduir nous impostos com el referit a les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, i el d’elements radiotòxics que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener, mitjançant la llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de la creació i regulació dels impostos de grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades i sobre les emissions de diòxid de carboni.

4. El Parlament de Catalunya ha aprovat –DOGC de 3 d’agost– la Llei 16/2017 de canvi climàtic, que modifica l’impost aprovat per la llei de mesures del passat 28 de març, i a més a més s’anuncien dos nous impostos:

• El primer sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni. El Govern ha de presentar al Parlament el projecte de llei de l’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle, de manera que el Parlament pugui aprovar la llei corresponent i l’impost pugui entrar en vigor el 2019, amb el greuge afegit per les empreses subjectes al mercat europeu de drets de comerç de drets d’emissions.
• El segon sobre les emissions portuàries de grans vaixells, d’acord amb el seu article 39 i les disposicions finals Onzena i Dotzena d’aquesta llei.
• Addicionalment, hi ha l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral, que en el seu article 25 es crea una nova figura tributaria “el cànon d’explotació d’activitat”, amb un tipus impositiu del 3% dels beneficis nets anuals, que ja es troben gravats a l’IRPF o a l’Impost de Societats pels rendiments de les activitats econòmiques, ja sigui per les persones físiques o be jurídiques, respectivament.

Catalunya destaca per ser la comunitat autònoma amb més tributs propis. Abans de l’aprovació d’aquests nous impostos, Catalunya disposava, a finals de l’any passat, de 14 tributs propis, sent la comunitat autònoma amb un major nombre.

Tipus impositius més alts: IRPF, Patrimoni…

Catalunya té també els tipus impositius més alts respecte a la mitjana estatal. Si analitzem l’IRPF observem que és la Comunitat Autònoma amb un dels tipus, tant mínim com màxim, més elevats. Respecte l’Impost sobre Patrimoni, en algunes de les comunitats autònomes està bonificat, però a Catalunya, conjuntament amb Aragó i Extremadura és on més es paga per aquest concepte.

En relació a l’Impost sobre Successions i Donacions, Catalunya està situada dins la mitjana espanyola. Cal recordar, que en una comunitat com la de Madrid, el import de Patrimoni no opera i el de Successions i Donacions té un caràcter testimonial pels supòsits més comuns.

Finalment, si analitzem l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, Catalunya va ser pionera en pujar els tipus impositius, assolint actualment els valors més elevats.

Tot això, en un context on s’estan aplicant revisions dels valors cadastrals dels bens immobles urbans en ciutats, com Barcelona o Terrassa, amb efectes del pròxim 1 de gener. Aquests canvis, apart  d’un increment en l’IBI, tindran un impacte directe sobre l’Impost de Patrimoni, entre d’altres.

Davant d’aquesta realitat cal tenir en compte, com a mínim, tres reflexions:

1. La realitat actual fomenta la imatge de Catalunya com la d’un territori amb impostos alts, almenys comparativament amb la resta de l’Estat tant pel número d’impostos com pels tipus nominals. La imatge d’impostos elevats i el marc normatiu imprevisible no fomenta ni la captació ni la retenció de talent ni d’inversió, i per tant d’ocupació.

2. Un tema no menor és l’enrenou que provoca l’aplicació d’aquests nous impostos, tant per les empreses com per la resta de contribuents, per tal de comprendre el disseny i la seva aplicació. A part dels elevats costos administratius, aquest fet crea tensions i conflictes entre els contribuents i l’administració.

3. Donada la contradicció dels tributs propis amb els impostos estatals, es deriva en un constant conflicte institucional entre les administracions, amb necessitat de la intervenció del Tribunal Constitucional. Per exemple, amb l’Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques (cànon digital) o l’Impost sobre grans establiments comercials, entre d’altres.

4. Totes aquestes noves figures tributàries es donen en un context en que la recaptació de l’Agència Tributària de Catalunya ha pujat el 13,7% durant el primer semestre del 2017. Destaca l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que ho ha fet en un 17,5%.

ANNEX

Tributs Propis de Catalunya el 2016:

• Cànon de l’aigua.
• Cànon sobre la deposició controlada de residus municipals.
• Cànon sobre la deposició controlada de residus industrials.
• Cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció (suspesa la seva aplicació).
• Cànon sobre la incineració de residus municipals.
• Gravamen de protecció civil.
• Impost sobre grans establiments comercials.
• Impost sobre les estàncies en establiments turístics.
• Impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit (declarat inconstitucional).
• Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial.
• Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria.
• Impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
• Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió de la cultura digital.
• Impost sobre els habitatges buits.

Tributs Propis de Catalunya creats el 2017:

• Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.
• Impost sobre begudes ensucrades envasades.
• Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics.
• Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica (entrada en vigor a 1 de gener del 2018).
• Impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle.
• Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.
• Cànon d’explotació d’activitat (avantprojecte de llei d’ordenació del litoral).